Totes les persones sabem, en major o menor mesura, que les amistats poden influir en els gustos, les preferències, les relacions afectivosexuals i els hàbits d’una persona.
També influeixen en la nostra vida acadèmica i, com mostra l’estudi “Learning in friendship groups: developing students’ conceptual understanding through social interaction”, les amistats també creen un context d’aprenentatge implícit per al desenvolupament de conceptes.
A través de dos grups focals d’alumnat de primer curs es van analitzar les percepcions i les experiències d’aprenentatge dels estudiants i es van analitzar alguns temes importants a tindre en compte en el dia a dia docent.
El primer és la conceptualització pròpia d’aprenentatge, entés com un procés social amb la finalitat del resultat individual. L’estudi mostra que no sempre l’aprenentatge en grup és vist com a positiu, ja que alguns dels estudiants analitzats han tingut experiències negatives com els “free riders” (polissons), aquells membres que s’aprofiten dels èxits del grup, i la possibilitat que es produïsca l’anomenat “sucker effect” (efecte ventosa), és a dir, que altres membres del grup responguen als “free riders” unint-se a ells.
Este concepte d’aprenentatge en grup té la finalitat de la tasca acadèmica i s’elimina quan l’objectiu s’ha complit sense relacions ni interaccions personals que transcendixen l’objectiu educatiu.
El segon dels aspectes és la feina col·laborativa a través de grups d’amics. En este punt, l’estudi suggereix que les interaccions dutes a terme amb amics poden servir de molta utilitat per a l’estudiant, ja que les utilitza com a referència del seu propi aprenentatge. L’amistat és vista com a recurs d’ajuda quan tens algun problema per a entendre algun dels conceptes treballats. A més, servixen de mecanisme de suport cognitiu, social i emocional per a l’estudiant als entorns formals.
Esta forma d’organització com a “comunitat implícita” no es forma amb el desig d’aconseguir un objectiu d’aprenentatge però, una vegada formada, genera un context propici per a l’aprenentatge.
Estos grups estan formats per amistats que creen un context segur i tenen com a base la confiança, on cada persona sap que pot preguntar qualsevol dubte sense por de ser jutjada.
Ara és el nostre torn. Tenim l’evidència. Què s’hi pot fer perquè genere la major millora possible? Fomentem les relacions interpersonals en espais de diàleg dins i fora de classe.
Un exemple característic són les tertúlies dialògiques. En el cas de la investigació analitzada, les tertúlies científiques dialògiques generen les millors interaccions entre l’alumnat, posant en marxa l’enteniment dels conceptes treballats gràcies a la discussió, l’explicació i l’aplicació a “la vida real”.
Estes són la millor manera d’augmentar les interaccions de qualitat entre iguals, fent que l’alumnat se’n conega més, que descobrisquen els seus punts en comú i es fomenten relacions lliures de tota coacció. En definitiva, es genera un espai propici per a la creació i el foment d’amistats vertaderes, d’aquelles que generen un context òptim per a l’aprenentatge.
