Formem part del Seminari de València “A Muscles de Gegants” des de fa més de 10 anys i cada curs somiem com millorar l’educació del nostre territori des d’una educació basada en evidències científiques d’impacte social.
En els darrers tres cursos, els nostres somnis i objectius s’encaminen a la superació de l’abús sexual infantil, ja que a les escoles ens arriben, cada vegada més, programes d’educació sexual que no tenen aval científic i ens preocupa molt per les conseqüències negatives que això pot tenir.
Per a complir estos somnis, formem comissions mixtes i, fa tres cursos, en vam crear una sobre “superació i prevenció de l’abús sexual infantil”. Ara mateix, la majoria som docents d’escoles públiques i concertades, però també d’altres àmbits diversos: mestres d’educació infantil i primària, professorat universitari i professionals d’entitats socials; diversos en ideologies, orientació religiosa o no, etc. Al llarg d’estos anys ens reunim per a llegir i debatre investigacions i articles científics que ens ajuden a clarificar quines actuacions són perjudicials i quines són efectives en este àmbit, per tal de traslladar-les a les comunitats educatives.
Un somni és conéixer programes efectius d’educació sexual i, per això, el curs passat vam partir de la lectura de l’informe Achieving student well-being for all: educational contexts free of violence, en què de forma molt clarificadora trobem els 9 programes més efectius fins ara per a prevenir tota mena de violència a la infància. Alguns ja els estem aplicant a les nostres escoles: club de valents violència zero, tertúlies feministes dialògiques, actuacions per a eliminar la violència aïlladora o model dialògic de convivència. A la comissió, unes escoles ens ajudem a altres a fer això possible.
Un altre somni que teníem era estendre a la ciutadania les evidències, alhora que contribuir a obrir un debat entre totes aquelles persones interessades en este tema. Pensem que una eina ideal seria l’ús de les plataformes d’evidències científiques i cocreació del coneixement (en educació i gènere). Entre totes les participants vam crear un nou post sobre una cosa que sol fer-se en edats primerenques: enfocar l’educació emocional a través d’activitats que obliguen a fer abraçades i petons. Per molt que diguem que poden dir que no hi volen participar, sabem, tal com indica esta altra publicació, que la posició de poder que té un adult sobre un menor impedeix que el xiquet o la xiqueta puga decidir sense sentir-se coaccionat o coaccionada.
Vam assistir també al congrés internacional CICFEM 23 amb moltes ganes d’escoltar el panell de la Dra. Sandra Racionero i conèixer el treball cientific que està realitzant amb els Jesuitas a nivell mundial en el projecte Promoting a Consistent Culture of Protection (PCCP) en matèria de superació de l’abús sexual infantil. Ens va sorprendre escoltar dades com que els abusos sexuals ocorren en tots els contextos o que la majoria d’homes que cometen abusos sexuals no són cèlibes, sent el 63% homes casats. Arran d’ací vam llegir llegim més sobre estos temes i ara som molt conscients que es pot donar a qualsevol lloc i que a les nostres escoles és probable que hi haja xiquets i xiquetes patint estos abusos.
Les persones que participem a la comissió ens hem trobat, en el dia a dia dels nostres centres educatius, amb tallers i programes que ens volen imposar suposats “experts”. Gràcies als diàlegs i les lectures realitzades, podem vore cada vegada amb més claredat com de contraproduents podien ser estes activitats, per exemple, per a entendre el consentiment o què és o no és educació sexual. Coincidim que no ens resulta fàcil fer front a estes imposicions. Els qui les impulsen volen, a costa de tot, anar a moltes escoles pel negoci que els suposa. Però els que defensem per sobre de tot la infància i la joventut tenim molt clar que no cedirem a estes pressions.
Ací la veu d’una de les participants de la comissió:
“Com a docent, en un tema tan crucial, m’ha reafirmat la convicció de la importància d’aplicar als centres educatius només allò que les evidències ens diuen que cal fer per a previndre l’abús sexual infantil.”
