Un any més, s’acosta el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Des dels centres educatius es busca com celebrar este dia, visibilitzant i enaltint a dones que han passat a la història com a referents de la igualtat i la superació de la violència contra les dones. No obstant això, també a vegades s’ha oferit a l’alumnat referents que, tant en les seues vides com en les seues obres, han demostrat actuar contra eixos valors. Assenyale dos exemples d’errors greus i una manera de corregir-los en el nostre treball amb l’alumnat.
El primer error és triar com a referent d’eixos valors a qui va actuar contra ells; la solució és triar a qui els va promoure. Un dels casos més greus és quan es posa com a referent del feminisme a Simone de Beauvoir, que va defendre públicament la despenalització de la pederàstia i va ser suspesa del seu lloc de treball en la universitat per assetjament a alumnat. A més, menyspreava a les dones que no havien tingut l’oportunitat d’estudiar i havien dedicat la seua vida al treball en àmbits no acadèmics i la criança. Una alternativa és posar de referent a Jane Addams, premi Nobel de la Pau en 1931, que va millorar la vida de moltes persones des de Hull House, una casa en la qual va acollir les misèries d’un barri desatés de Chicago i les va transformar en possibilitats importants com la de tindre una llar, aliments, atenció mèdica i també formació educativa, programes culturals i participació en reformes socials. Hi ha moltes més dones que poden ser millors referents que Simone de Beauvoir, qui col·laborava amb el govern nazi de Vichy, mentres milers de Dones Lliures lluitaven contra el nazisme a França després d’haver lluitat contra la dictadura franquista a Espanya.
Un altre dels errors és invisibilitzar les dones que han protagonitzat la història. Quan es parla de la revolució russa, s’oblida que la primera d’elles va ser iniciada el 8 de març pel moviment de dones. Estes manifestacions van propiciar la revolució de febrer de 1917, que es reconeix el 23 de febrer d’aquell any, segons el calendari julià que s’utilitzava a Rússia en eixe moment, i que correspon, seguint el calendari gregorià que s’empra en occident, amb el dia 8 de març. Després van ser invisibilitzades per la història oficial de la revolució, substituint-les per unes altres que sí que van secundar la deriva posterior cap a la violència i la dictadura.
Dones com estes són font d’inspiració i, no obstant això, no sempre és necessari mirar cap amunt per a trobar referents. A vegades n’hi ha prou amb mirar al costat. També moltes dones del nostre entorn han contribuït a millorar la vida d’altres dones i de la societat. Dones adultes que, fins i tot no havent tingut l’oportunitat d’accedir a una formació, van saber reconéixer en l’educació el camí cap a una vida amb sentit i van treballar perquè les seues filles i fills, i també les pròximes generacions, tinguérem la possibilitat d’estudiar i de poder triar amb llibertat. Estes dones, que podem reconéixer en les nostres famílies, amistats, veïnes, han contribuït al feminisme de veritat i són, sens dubte, dignes de ser referents en qualsevol 8 de març.
[Imatge: Freepik]
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona