Després de més de 30 anys d’anàlisi científica sobre el bullying escolar, la investigació emfatitza la necessitat de continuar aportant coneixement sobre com crear entorns més segurs on les xiques i xics, des de les primeres edats, puguen viure, créixer, jugar i aprendre. Les evidències mostren que esta preocupació no versa exclusivament sobre les víctimes. Les xiques i xics que observen i compartixen de prop l’assetjament escolar també experimenten més dificultats per a concentrar-se i poden patir baixa motivació i desconfiança en els altres. Continuen creixent les evidències sobre com el bullying de qualsevol índole és molt menys freqüent en cercles de bones amigues i amics, la qual cosa es pot convertir en una pista clau per a les persones educadores a l’hora d’identificar casos de risc a les nostres escoles i actuar preventivament des del primer dia. Esta evidència també ressalta la importància de treballar espais educatius que creen cercles de solidaritat activa i d’amistat.

Actualment l’assetjament escolar és un tema preocupant a les agendes relacionades amb l’educació. No és una cosa que no existira abans, però les dades actuals ho han convertit en una alarma social. Coneixem els efectes perjudicials que té sobre la salut i el rendiment acadèmic en les persones que patixen o han patit bullying a l’escola, i a més sabem que ser coneixedor o coneixedora d’esta realitat, ser testimoni, també afecta el benestar dels i les menors.

Ja vam incloure al debat les veus de l’adolescència i algunes de les reflexions per a la superació de l’assetjament. En esta ocasió es presenten veus recollides d’aproximadament un miler de xiques i xics de 10 a 12 anys, amb la intenció de seguir visibilitzant espais de diàleg amb elles i ells i, a elles i ells especialment, ens dirigim.

La revista Frontiers for Young Minds, revisada per xics, xiques i adolescents, a l’article A friend is a treasure and may help You to face bullying analitza, perquè puga ser debatut entre les i els menors, els factors que els posen en risc de patir assetjament. Entre ells, el més significatiu és no comptar amb un grup social de suport.

Lectures com esta poden ajudar als menors a definir què és el bullying, en qualsevol dels seus contextos, des de les seues vivències i coneixement social, i formular aquelles pistes que els ajuden a identificar-lo fàcilment. Per exemple, les veus de les i els joves que participen en esta investigació associaven les causes del bullying amb l’avorriment dels assetjadors o amb l’ús de bromes mal ajustades. En canvi, això no és el que recull la investigació o les evidències científiques i hem comentat en altres articles publicats anteriorment. Les agressions estan motivades pel que anomenen la hipòtesi de dominància entre el grup d’iguals; amb elles esperen guanyar popularitat i poder entre els seus companys i companyes.

Estos espais de diàleg que els apropen les evidències els permeten comprendre temes com que els joves que assetgen, encara que no siguen ben rebuts entre alguns companys i companyes, poden ser vistos com a populars per altres del seu propi grup. Per tant, hi ha xics i xiques que poden estar reforçant o permetent l’assetjament per tal de ser vistos també com a populars. També permeten analitzar com les persones agressores tendixen a triar les víctimes que no són agressives, que se senten insegures o físicament dèbils o, com ja vam introduir a l’inici de l’article, tenen poques o cap amistat. Una altra estratègia podria ser també debatre situacions com la que proposa este article sobre com el posicionament actiu d’una amiga o amic pot fer que siga menys probable que es produïsca una situació d’assetjament escolar.

És molt necessari obrir espais de diàleg amb els joves i les joves en xarrades, lectures, etc. en què puguen posar a debat les seues reflexions amb les evidències científiques. Les famílies, les persones educadores i el professorat especialment, tenim l’oportunitat de mediar este pont per a la recreació del coneixement des de la veu de les xiques i xics. Estos diàlegs podrien disminuir exponencialment la solitud i la confusió davant del bullying.

[Este article es va publicar per primera vegada a Diario Feminista, el 28 de novembre de 2018]
[Imatge: Freepik]

By Esther Roca

Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.