Un alumne o alumna amb TEA (trastorn de l’espectre autista) pot ser bilingüe? És millor adaptar les activitats i el llenguatge a la primera llengua?

En la meua trajectòria professional són molts els dubtes que se’m plantegen respecte a la millor manera de treballar amb alumnat TEA. Estes preguntes sorgixen perquè hi ha la creença que exposar este alumnat a una segona llengua podria endarrerir la seua comunicació.

Com a orientadora educativa no sempre tinc una resposta immediata i vaig amb molt de compte a l’hora de realitzar este tipus d’orientacions i donar indicacions a professorat o famílies, ja que sóc molt conscient que allò que diga pot transformar el context educatiu o perpetuar ocurrències que afecten el desenvolupament educatiu de l’alumnat. Hui tenim la gran sort d’accedir a bases de dades educatives amb investigacions sobre múltiples temàtiques. Així que vaig fer una cerca d’articles sobre bilingüisme i TEA que m’agradaria compartir per a ajudar a aclarir què diu la literatura científica sobre això.

En general, cada vegada hi ha més proves que l’exposició a una segona llengua no retarda la comunicació de l’alumnat TEA, sinó que podrien obtenir diversos beneficis. A continuació, s’extrauen les principals conclusions de la cerca realitzada:

  • Els estudis disponibles no han trobat retards en el llenguatge (adquisició de la parla, el vocabulari conceptual o el vocabulari expressiu) en xiquets i xiquetes en edat preescolar amb TEA en comparació amb altres xiquets i xiquetes amb TEA que no han estat exposats a una segona llengua.
  • Encara que amb una mostra reduïda (75 xiquets amb TEA entre 36 i 78 mesos), este estudi no només no troba desavantatges, sinó que tampoc no troba diferències respecte a quan han estat exposats o exposades a una segona llengua (abans o després dels 12 mesos d’edat).
  • Els resultats d’este altre estudi van indicar que l’exposició a una segona llengua en xiquets i xiquetes amb TEA no s’associa amb un retard en les habilitats de comunicació cognitiva i funcional. A més, suggerix de manera preliminar que l’exposició a una segona llengua en alumnat TEA sense discapacitat intel·lectual pot estar associada amb un impacte beneficiós en el funcionament executiu. 
  • Les troballes d’esta revisió sistemàtica suggerixen que el bilingüisme no té un impacte negatiu en el desenvolupament del llenguatge en xiquets i xiquetes amb TEA. Tot i això, la majoria de les famílies informen que els professionals desaconsellen proporcionar un entorn bilingüe. Hi ha estudis que indiquen que estes recomanacions podrien afectar significativament la dinàmica d’interacció, ja que l’ús de més d’un idioma, en lloc de causar confusió, pot obrir oportunitats per a la comunicació i, per tant, per a compartir significats.

En un context bilingüe, on els xiquets i xiquetes parlen en més d’un idioma, limitar l’ús de qualsevol d’ells seria limitar la interacció comunicativa de l’alumnat TEA, augmentant-ne les barreres i limitant contextos inclusius. Davant d’estudis que indiquen els beneficis del bilingüisme en alumnat TEA i la no afectació en el seu desenvolupament en el llenguatge, adaptar els continguts a l’idioma primari no és una actuació recolzada per l’evidència.

[Imatge: Freepik]

By Mireia Barrachina

Orientadora educativa en la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana. Professora associada al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de València