Assistim a una creixent rebel·lió contra el enlletgiment dels escenaris on es representen grans òperes. Eixa lletjor inclou nuesa, actes i moviments sexuals que no formen part de l’obra original i amb actrius que no poden triar lliurement el seu consentiment o no. Eixe és l’element més rebutjable d’una lletjor que també inclou en l’escenari personatges cutres que tampoc estan en l’obra original fent gestos, postures i actes de molt mal gust.
Com en tantes altres situacions en les quals es defensa la lletjor i l’assetjament com allò que és nou, transgressor, s’ataca als qui no se sotmeten, qualificant-los despectivament com a conservadors. Tenen la mateixa concepció del que és transgressor que aquell eslògan de l’ordre dels assassins que tant agradava a Nietzsche: “res està prohibit, tot està permés”. Els dissenyadors d’esta lletjor es permeten dir que estan practicant “épater le burgueois”, escandalitzant el bon gust burgés, ignorant que ells són molt més rics i burgesos que les moltes persones de nivells socioeconòmics baixos que saben apreciar la bellesa i detesten la seua lletjor. No són artistes ni revolucionaris, tenen tanta ignorància cultural com Nietzsche.
He defensat en les meues publicacions la llibertat de triar la lletjor entre els qui lliurement donen el seu consentiment. No és el cas d’eixos escenaris on el compositor de l’òpera no ha donat el seu consentiment a eixe ús de la seua obra, gran part del públic no ha triat haver de suportar eixa lletjor sinó gaudir de la bellesa i està veient actrius que no són lliures per a donar el seu consentiment per a ensenyar parts del seu cos que no voldrien ensenyar o fer moviments sexuals que no hagueren triat fer amb eixes persones i en un escenari. Eixos enlletgidors no gaudixen amb la seua lletjor, amb les lletges “creacions” que són capaços de fer; només gaudixen destruint la bellesa i la llibertat de les altres persones.
