Nietzsche té la imatge d’un intel·lectual de gran nivell que va fer grans aportacions al pensament humà i així s’explica a estudiants de secundària i universitat. No obstant això, hi ha moltes parts de la seua vida i els seus escrits que fan impossible mantindre eixa imatge per molt de temps. Ací pose un exemple concret i explique el perquè d’eixa injustificada imatge, esperant i desitjant que algú que sí que el considere un gran intel·lectual diga per què en un altre article o en les xarxes.

Nietzsche es va enfadar moltíssim amb el seu molt admirat amic Wagner quan va assistir a l’estrena de Parsifal en Bayreuth. Mentre assistents com Tchaikovsky que sí que tenien gran cultura musical van eixir entusiasmats, Nietzsche es va sorprendre molt desagradablement fins al punt d’enfadar-se amb el seu amic. Però no em referisc ací a la seua molt limitada cultura musical sinó a una altra incultura encara més elemental. 

Nietzsche admirava obres anteriors de Wagner basades en mitologies nòrdiques. Es va enfadar amb l’òpera Parsifal per basar-se en la mitologia cristiana del sant greal. Qualsevol persona mínimament culta de l’època que es disposara a assistir a eixa òpera sabia que Parsifal responia a eixa mitologia perquè la primera versió d’eixe relat tenia ja set-cents anys. Per què es va sorprendre Nietzsche?

Fa moltes dècades que he explicat en conferències i debats, també he publicat, sobre els atacs d’este autor a la pau, la democràcia, la igualtat de drets de les dones, sobre la seua defensa de l’assassinat de qui el mandatari diguera que calia matar. En eixos debats he preguntat quines són eixes aportacions intel·lectuals tan extraordinàries de Nietzsche i els seus seguidors. La mort de Déu que va portar a Heidegger a substituir-lo per Hitler? La seua defense d’allò dionisíac enfront d’allò apol·lini sense entendre que totes dues dimensions estaven unides en el logos en Heràclit?

Tinc una altra explicació que torne a posar a debat públic. Quan algú que diu que està a favor de la democràcia, la pau i la igualtat de drets admira a algú que és la negació de tots eixos valors, necessita donar-se una explicació a eixa contradicció i una molt simple és creure’s que les seues aportacions intel·lectuals són meravelloses. Com més semblants siguen les seues afirmacions al nazisme, el masclisme i el racisme, major nivell intel·lectual s’atribueix a qui les diu. El problema el tenen quan se’ls pregunta quines són eixes aportacions i quines millores han portat a la humanitat. El que jo he sentit fins ara respondre a eixa pregunta són errors elementals com atribuir a eixe autor coses que no ha escrit o que ja les van escriure molt abans altres persones. Espere que ara s’òbriga un debat que aporte respostes més fonamentades.

Si no és així, voldrà dir una vegada més que cal acabar ja amb l’engany, que necessitem teories i pensaments que realment siguen de gran nivell intel·lectual.

[Imatge: Wikimedia Commons]

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament).