La infància creix hui envoltada de “joguets trencats”: polítics que fan el contrari al que prometen, esportistes milionaris que evadixen impostos, artistes que assetgen, intel·lectuals que difonen faules. La pèrdua de sentit que així corca les bases de qualsevol educació de qualitat en valors i sentiments augmenta molt quan persones adultes miren cap amunt i posen en un pedestal a les persones que ja estan a dalt. Hi ha familiars i professionals que volen educar en valors ètics i fomenten l’adoració a personatges que mentixen o roben o assetgen.
Eixa destrucció de l’educació es justifica sovint amb mentides que es repetixen moltes vegades i amb faules. Algunes d’elles solen expressar-se amb frases com “no hi ha blanc ni negre, les coses tenen tonalitats grises”; “no hi ha bons ni roïns, ningú és perfecte”; “les meues imperfeccions formen part de mi”; “ja no saps amb quins referents quedar-te, fins i tot qui semblava millor ha fet coses impresentables”. Eixes afirmacions i actituds tenen un impacte molt negatiu en l’educació, les relacions i la salut de la infància.
La bona notícia és que eixe problema té solució fàcil, ràpida i gratuïta. Hi ha trajectòries de vida exemplars que mai, ni una sola vegada, han robat ni assetjat ni han tingut cap comportament contrari als valors i sentiments en els quals tothom diu que cal educar. La solució és tan senzilla com substituir aquells referents dolents per uns altres que donen a conéixer a la infància que no sols és possible no tindre eixos comportaments, sinó que hi ha moltíssimes i molt diverses persones que no els han tingut mai.
[Imatge: iStock]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.