Hi ha escassos programes que doten els professionals de l’educació d’estratègies i eines que garantisquen espais segurs per a l’alumnat LGTBI+. Gran part dels projectes existents no es basen en evidències científiques, així que no aconseguixen previndre o aturar la violència contra els joves d’este col·lectiu.

A l’article “Impact of an evidence-based training for educators on bystander intervention for the prevention of violence against LGBTI+ youth”, s’analitza l’impacte que va tindre la participació de professionals de l’educació (reglada i no reglada) en tallers de capacitació, basats en evidències científiques, en el camp de la prevenció de la violència. Els tallers es van realitzar a 5 països europeus.

Els joves LGTBI+ tenen més risc de patir assetjament i violència en entorns educatius formals i no formals, a causa de les pràctiques opressives i discriminatòries. La violència es pot presentar de forma verbal, física, sexual, cibernètica, psicològica… Quasi mai no s’informa d’estos actes violents i les persones que exercixen la violència són diverses, però presenten un perfil dominant i una sensació d’impunitat. Això contribuix a la normalització i la interiorització de LGTBI+fòbia i a la no creació d’espais segurs i inclusius.

Diversos estudis demostren que els joves LGTBI+ tenen més risc de patir conseqüències negatives per a la seua salut (baixa autoestima, malalties, pensaments suïcides…), així com efectes negatius sobre el seu procés educatiu (abandonament escolar, absentisme, baixes expectatives, mals resultats acadèmics…) . Però és la manca de suport d’altres persones el que exercix les pitjors conseqüències sobre les víctimes de violència. No només patixen violència els joves LGTBI+, sinó també les persones que es posicionen amb elles (persones “upstander”) i els ajuden a ser supervivents. A este tipus de violència se’l coneix com violència de gènere aïlladora (IGV).

La manca de formació basada en evidències pot generar improvisació, desconeixement dels protocols, realització d’activitats que no superen la violència (que fins i tot poden ser contraproduents) i la intervenció una vegada han succeït els actes violents, en lloc d’abordar la violència des de la prevenció.

En este article, es demostra una vegada més que la ciència és molt més precisa, i el seu impacte més gran, quan els beneficiaris i participants de l’estudi es veuen involucrats en el procés de la investigació i en l’anàlisi dels resultats (metodologia comunicativa). Si no comptem amb les consideracions dels joves LGTBI+, és possible que s’hi estiguen obviant aspectes molt rellevants i claus per a superar la violència que patixen.

[Imatge: Freepik]

By Irene López

Mestra de primària i pedagogia terapèutica. Col.legi Trenc d’Alba (Xàbia)