Les oportunitats que ens donen les tasques amb ajuda
Hi ha frases que se senten molt en educació i pareix que els qui les diuen enyoren els “vells temps”; no obstant, no sempre aquells temps van ser millors. Una de les que sent bastant, i que em preocupa per les implicacions negatives que té per a gran part de l’alumnat, és esta: “a mi no em van ajudar mai a fer els deures i he tingut èxit”. Qui diu això potser pense que qui fa els seus deures o estudia amb ajuda d’un adult, o d’un igual, no és tan intel·ligent. Això pot portar, per una banda, a afectar les expectatives del professorat arribant a complir-se la profecia de fracàs i, per altra banda, a que acaben per abandonar els estudis tal com van fer alguns dels meus companys d’escola. A les famílies també ens pot crear inseguretats veure que el nostre fill o filla necessita ajuda per a fer les seues tasques o per a estudiar i podem dubtar de si és beneficiós prestar-li eixa ajuda o no.
Però, com sempre, vorem què diuen les evidències sobre este tema, ja que ens ajudarà a saber si l’èxit acadèmic depén o no de realitzar els deures tot sol o amb ajuda.
Diferents autors i autores referents en educació han demostrat al llarg dels anys que, per tal de millorar cognitivament, tindre més cultura, superar tasques complexes i tindre èxit, cal comptar amb l’ajuda d’un adult o igual. Les seues teories són diverses però totes arriben a esta mateixa conclusió: interaccionisme simbòlic (Mead,1968), la zona de desenvolupament proper (Vigotsky, 1978), la bastida (Rogoff, 1990), les subcomunitats d’aprenents mutus (Bruner, 1997), el cervell social o interthinking (Mercer, 2013), la societat dialògica (Flecha, 2022)…
Mercer arriba a dir que la capacitat de pensar junts per a trobar solucions a problemes és una de les característiques definitòries de la nostra espècie i que molts tipus d´activitat laboral depenen del seu èxit. Rita Levi-Montalcini, premi Nobel, va escriure al llibre Elogio de la imperfección (2010), referint-se al seu company de treball Stanley Cohen:
“Moltes vegades m’he preguntat quina bona estrella ha fet que els nostres camins es creuaren.”
Ell també li va dir una frase molt cèlebre que a moltes escoles ja és un referent:
“Rita, tu i jo som bons; però junts som meravellosos.”
Dir que els que tenen èxit són els que no han necessitat ajuda per a fer els seus deures és una idea errònia que ens pot portar a deixar de prestar-los ajuda en la llar, o a impulsar en els nostres centres educatius accions que poden portar al fracàs escolar. No volem dir que no hi haja estudiants amb èxit acadèmic que facen sols i soles les seues tasques, ni que calga evitar eixe treball i estudi individual, però sí que volem aclarir que els qui ho fan amb ajuda també poden aconseguir l’èxit acadèmic, ja que se’ls obri un ventall d’oportunitats que d’una altra forma no tindrien.
Les ajudes per a aprendre nova informació o per a resoldre problemes que suposen un repte cognitiu poden ser molt variades: suports verbals o visuals, diàlegs que impulsen i motiven a buscar informació, donar explicacions claus per a entendre conceptes complexos o ensenyar diferents maneres d’arribar a una solució. Estes ajudes contribueixen a ampliar el que Bruner anomena “la caixa d’eines” que tots i totes usem.
El que sí se sap és que cal assegurar entorns d’ajuda per a qui més ho necessita, i ja existeixen molts centres educatius que estan creant estos espais interactius i d’ajuda on brillen les estrelles per tal que tots i totes sense excepció arriben a ser meravellosos. No és qüestió de recursos ni estatus, és qüestió de ciència.
