Totes les persones, al llarg de la nostra vida, ens creuem amb docents que ens marquen i ens influeixen d’una manera o una altra. Els docents creem unes expectatives, unes creences sobre les capacitats acadèmiques del nostre alumnat, que moltes vegades estan condicionades pel gènere, la classe social, el lloc d’origen o l’ètnia a la qual pertanyen.
Alguns estudis apunten que les expectatives dels docents influeixen fins a tal punt que, si són baixes, s’associen amb un rendiment acadèmic més baix, al contrari que si són altes. Les expectatives dels docents existeixen de forma més conscient o inconscient i afecten també els estudiants en els primers anys. Cal tindre especial compte amb el que esperem de l’alumnat que pertany a grups socials estigmatitzats, ja que moltes vegades podem tindre prejudicis implícits, sentiments o creences negatives subconscients, com per exemple pensar que si l’alumnat és gitano no s’interessa tant per aprendre.
La bona notícia és que, si pensem que tots els xiquets i xiquetes de 0 a 6 anys estan en el millor període per a aprendre, donada la gran quantitat de connexions neuronals, podrem transmetre’ls mirades i missatges que els ajuden a creure en les seues capacitats i aconseguisquen millorar el seu rendiment, tal com demostra el conegut efecte Pigmalió. Estos missatges també arriben als companys i companyes i a les famílies, multiplicant l’efecte de les altes expectatives.
Entre el professorat podem ajudar-nos a ser més conscients de les nostres expectatives. Per exemple, si veiem que a un alumne se li proposen activitats més senzilles sols pel fet de pertànyer a un col·lectiu vulnerable, podem dialogar amb la mestra o el mestre sobre quins efectes pot produir en l’aprenentatge present i futur. O, si sentim comentaris davant de l’alumne sobre la seua baixa capacitat (siga real o no), podem demanar que no es diga davant de l’estudiant i, després, dialogar amb l’objectiu de no perpetuar i augmentar les dificultats.
Hi ha alumnat que a unes certes edats es bloqueja davant comentaris de baixes expectatives i sembla, efectivament, que cada vegada són menys capaços. Tenim l’oportunitat de reflexionar sobre estos aspectes, ser conscients de les nostres creences per a poder-les transformar de manera que presentem altes expectatives quant a les possibilitats de l’alumnat i de la comunitat; contagiar la il·lusió, la possibilitat de tindre somnis, d’esforçar-se per a aconseguir el que volem i transmetre que no hi ha límits per a ningú. D’esta manera estarem oferint l’oportunitat d’arribar alt sense posar obstacles innecessaris.
[Foto de La-Rel Easter en Unsplash]