Aula con maestras, niños y niñas, Periódico Educación

Implementar a les aules pràctiques no contrastades augmenta les desigualtats educatives, afecta el benestar socioemocional de l’alumnat i condemna a l’exclusió a molts xiquets i xiquetes que ja parteixen d’una situació de vulnerabilitat socioeducativa.

A Espanya, des dels anys 80 i amb la LOGSE, una de les teories pseudocientífiques que ha irromput amb més força a les aules fins a l’actualitat és l’enfocament constructivista de l’aprenentatge amb autors de capçalera com Piaget o Ausubel.

Jean Piaget va ser un psicòleg, epistemòleg i biòleg suís que va aplicar els seus coneixements de biologia al desenvolupament cognitiu infantil i, com a antecedent del constructivisme, va explicar el desenvolupament com un procés construït activament pels xiquets i xiquetes que suposadament recorren estadis de forma gradual passant per quatre etapes interdependents. Ell afirmava que no és possible avançar d’un estadi a un altre sense haver aconseguit certa maduresa cognitiva i el domini de l’etapa anterior, la qual cosa ens duu, a la pràctica, a col·locar el focus en els coneixements previs i en les dificultats individuals i a programar, des de les baixes expectatives, tasques de menor component cognitiu per a l’alumnat més vulnerable.

Des de referents clàssics com el psicòleg rus Vygotsky fins a les evidències científiques més actuals en educació, psicologia o neurociència, es demostra que són l’estimulació i l’aprenentatge allò que produeix desenvolupament cognitiu i no a l’inrevés; que es necessiten, des de les edats més primerenques, exigents estímuls cognitius de qualitat per a avançar en el seu desenvolupament i que l’eina més poderosa per a impulsar-ho és la interacció social a través del llenguatge.

El desenvolupament cognitiu i l’aprenentatge no estan limitats per estadis generals del desenvolupament. Vygotsky va demostrar amb la seua teoria sociocultural del desenvolupament i de l’aprenentatge que el bon aprenentatge és aquell que precedeix el desenvolupament i que, per tant, el treball a l’aula ha d’anar dirigit no a allò que els alumnes saben ja fer sols i soles, sinó a allò que són capaços d’aconseguir entendre i fer amb ajuda adulta o d’un altre estudiant “més capaç”. Així ho definia Vygotsky i així continua demostrant-se científicament en l’actualitat. És per això que a les aules organitzades en grups heterogenis inclusius on els xiquets i xiquetes han de resoldre tasques amb alt component cognitiu a través d’interaccions dialògiques, l’aprenentatge i el desenvolupament s’acceleren.

[Imatge: iStockPhoto]

By Marifa Salceda

Dra. en Sociologia i professora del Departament d'Educació de la Universitat de Cantàbria