En estos primers dies del curs acadèmic, molts alumnes, famílies i docents comencen una nova etapa, on coneixen persones que formaran part de les seues vides durant, almenys, uns mesos. És un temps de canvis, adaptacions, horaris, rutines i algunes novetats a què tots i totes ens hem d’habituar.
Els centres educatius d’educació infantil programen l’anomenat període d’adaptació. Durant un interval de temps faciliten la incorporació progressiva a l’escola dels xiquets i les xiquetes, facilitant la separació de la família i l’acceptació d’un nou entorn. Des de la meua experiència com a mestra d’infantil, este moment es viu amb molta incertesa per part de les famílies, ja que no saben el canvi que suposarà per al seu fill o filla i volen que transcórrega de la millor manera.
Vivim connectats a les xarxes socials, tenim molta informació esbiaixada que ens arriba també d’este període i moltes faules fan que les famílies se senten insegures de com s’està fent al centre educatiu que han triat. Algunes de les idees que els arriben (sense aval científic) tenen a veure amb:
- Les anomenades “entrades respectuoses” i “horaris flexibles”. Veiem com es justifica sense aval científic que estes han d’allargar-se tot el possible, fins i tot durant tot el curs. Això només es tradueix en menys temps d’aprenentatge.
- Els anomenats espais de joc “lliure”. Situacions on les relacions entre iguals no estan mediades amb la interacció de l’adult i es converteixen en espais i moments menys segurs.
- La intensitat del plor, com a indicador del dolor i estrés en la separació de la família que “ens pot alertar de la no adaptació al centre” i a les persones amb les quals es quedarà. Existeix la falsa creença que el xiquet o xiqueta no pot plorar en este moment i que, si ho fa, és perquè el centre educatiu no està respectant el procés. Els pares senten que han de posposar el moment de la incorporació.
- La retirada del bolquer com a requisit en l’entrada de 3 anys genera molta inquietud a les famílies, ja que cada vegada està més estesa la idea que, en general (no estem parlant dels casos en què hi ha necessitats educatives especials o una recomanació mèdica), la retirada del bolquer ha de fer-se a demanda del xiquet o xiqueta, la qual cosa retarda la seua retirada i dificulta l’autonomia de l’alumne o l’alumna en els inicis de l’escolarització, creant inseguretat.
Amb la finalitat que tots puguem entendre este difícil procés, les famílies i els docents hem de tindre presents les evidències científiques que ens marquen el camí de l’èxit en este període tan especial i important. Compartim ací algunes de les claus a tindre en compte en este període (i en tota l’etapa):
- Està àmpliament demostrat que la participació de les famílies al centre és beneficiosa per a la millora educativa de l’alumnat. En concret s’obtenen beneficis de la implicació de les famílies a l’aprenentatge, així com de les altes expectatives que tinguem cap a l’alumnat des del primer moment.
- L’aprenentatge a través del joc permet als xiquets crear coneixements d’una manera més lúdica i activa, però no qualsevol tipus de joc. Han de ser jocs que impliquen interaccions del que es coneix com “serve and return” perquè contribuïsquen al ple desenvolupament de les seues capacitats.
- Les relacions que es donen entre ells són clau. Si hi ha violència (espentes, mossegades, crits, etc.) generaran estrés tòxic, afectant negativament el seu desenvolupament. Per això, des del primer dia hem de posar els esforços a fomentar un clima d’aula segur on la violència no siga tolerada i es construïsquen relacions de qualitat.
Molts són els centres que des del primer moment tenen en compte estes evidències:
- Planifiquem reunions amb les famílies abans de l’estiu per a conéixer el projecte educatiu del centre, establint una relació més propera, explicant com es farà la incorporació, de quina manera hi podran participar durant els primers dies… Però també a l’entrevista inicial amb la família per conéixer també l’alumne o l’alumna de manera individual i durant tot el curs.
- Fem recomanacions dels hàbits i les rutines que poden treballar a l’estiu per a sentir-se més segurs durant els primers dies.
- Comuniquem a les famílies els progressos i els retrocessos que poden tindre tant a casa com al centre durant els primers mesos d’escolarització.
- Planifiquem activitats de rutines, contes repetitius, jocs (associació, recompte, classificació, simbòlic) i cançons, visitant i coneixent els diferents espais del centre i les seues normes d’utilització juntament amb les famílies i en altres moments que ja no hi són presents els familiars.
- Formem les famílies a través del diàleg igualitari en les evidències científiques sobre les actuacions educatives d’èxit i animem que hi participen.
- Avaluem el procés i comuniquem els progressos i millores a les famílies.
Planificar el període d’adaptació segons les evidències científiques és molt important, ja que és el primer contacte que moltes famílies tenen amb l’escola. A més, la infància mereix la millor educació que contribuïsca al màxim desenvolupament possible.
