Recentment, el professorat s’ha posat a organitzar l’inici de curs que, prompte, esdevindrà (o potser ja ha començat) en totes les etapes educatives relatives als menors d’edat. Comencen, doncs, els preparatius de les primeres reunions que els i les docents convocarem per a les famílies del nostre alumnat. Moltes vegades, estos preliminars van carregats de poca il·lusió, pessimisme, queixa… i també com un espai que per a les famílies pot ser de desgana, sensació de pèrdua de temps o que no els aportarà res de nou…
Tot això ha de canviar! Està a les nostres mans, les dels i les professionals de l’ensenyament, fer un gir radical en el plantejament de les reunions d’inici de curs, i posteriors, per a aprofitar-les al màxim i tornar-nos a reencantar, familiars i professorat.
Algunes claus per a intentar maximitzar estos moments serien:
- Facilitar l’assistència
- Triar què temes tractar perquè tinguen sentit per a les famílies (podem preguntar per les seues preocupacions també)
- Tindre en compte en quins aspectes posar el focus
- Prestar especial atenció al diàleg igualitari
En primer lloc, si volem afluència d’assistents, caldria sondejar les franges horàries i dies de la setmana en què hi ha més possibilitat de concurrència. És una tasca senzilla, ja que hi ha diversos sistemes (anònims o no) per a poder esbrinar-ho. Així, facilitarem que hi puguen acudir més persones.
També és bàsic tindre ben organitzats els temes a tractar a les reunions i en què posar el focus d’allò important. Des d’infantil a secundària, la reunió d’inici de curs ens brinda una oportunitat “d’or” per a compartir amb les famílies aspectes generals del que les evidències científiques ens diuen, proporcionant eines que apareixen a la plataforma Adhyayana, a Sappho o a la publicació online Periódico Educación, que aporten dades i idees molt interessants per a l’educació dels xiquets i xiquetes. Podem aprofitar per a animar que trien temes d’estes plataformes sobre els quals poder dialogar en altres reunions, demostrant que a l’escola se li dóna molta importància a l’aprenentatge (que sempre va unit a la convivència).
Finalment, per a intentar crear un clima dialògic en què totes les persones se senten bé, respectades, no jutjades, amb ganes d’aportar… els i les docents tenim la responsabilitat de situar-nos en un pla d’igualtat amb les altres persones amb qui ens comuniquem. Això vol dir que conversem amb ells i amb elles sense imposar la nostra opinió ni exercir la nostra posició de poder (pel sol fet de ser el mestre o la mestra), sinó aportant arguments de validesa, permetent i moderant les intervencions, les preguntes, els dubtes, escoltant, sense permetre faltes de respecte cap a ningú, tenint en compte a tots i totes i cuidant els actes comunicatius.
Si tot això ho acompanyem d’il·lusió, serem més capaços de contagiar-la a la resta i de construir entre tots i totes una relació família-escola que afavorisca l’enteniment i la millora educativa. Aprofitem-ho!
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària