S’ha enviat per Twitter una crítica a un article de PE afegint un article d’Edgardo Castro que considera que qüestiona les afirmacions sobre la defensa i l’exercici de la pederàstia per part de Foucault. Cal donar les gràcies perquè, davant de la total manca d’arguments i nivell teòric, la majoria dels seguidors de Foucault no gosen entrar en debat públic i es dediquen a criticar i difamar.

El mateix article del senyor Castro confirma que Foucault defensava la pederàstia quan cita les seues paraules:

“En reconeixement del dret del xiquet i de l’adolescent a mantindre relacions amb les persones que elegisquen”

També quan fa una anàlisi de la seua posició:

“Respecte de la qüestió de la infància, Foucault sosté que les relacions consentides no haurien de ser penalitzades.”

L’article d’Edgardo Castro té, entre altres, un error elemental. Defensar que menors amb edats de 10, 6 o 2 anys poden ser lliures per a donar el seu consentiment a sexe amb persones adultes, defensar que no es penalitze és defensar la pederàstia, l’abús sexual amb menors.

Un altre error de la mateixa mida d’Edgardo Castro és teòric, molt freqüent entre defensors de Foucault, quan diu que no hi ha res a la seua obra a favor de la pederàstia (ell l’anomena pedofília). Pose una cita llarga de Castro:

“A este utopisme cal passar-ho pel tamís conceptual de Vigilar i castigar i de La voluntat de saber. La idea de consens és utilitzada, en efecte, de manera abstracta, com si poguera ser sempre límpid, només contractual, com si la seua pràctica no estiguera travessada per múltiples relacions, fins i tot de poder”.

Qualsevol que haja llegit seriosament Foucault sap que està en contra dels qui critiquen el poder dient que reprimeix, exclou, etc. A la pàgina 198 d’un dels llibres que cita Castro,Vigilar i Castigar, diu:

«Cal cessar de descriure sempre els efectes del poder en termes negatius: “exclou”, “reprimeix”, “rebutja”, “censura”, “abstrau”, “disimula”, “oculta”. De fet, ell produeix; produeix realitat; produeix àmbits d’objectes i rituals de veritat. L’individu i el coneixement que se’n pot obtindre corresponen a esta producció.»

Com que segons Foucault tot són relacions de poder, ho són tant les violacions com el lliure consentiment, tant el sexe amb algú de 18 anys com el sexe amb algú de 8. Per tant, no es pot prohibir ni és millor un que altre. Les obres de Foucault no tenen cap element des del qual es puga prohibir la pederàstia.

Que ningú no entenga d’este article que estic proposant la cancel·lació o la prohibició de llegir Foucault, jo mateix he hagut de llegir i rellegir els seus llibres, molt mediocres. Però que tampoc ningú no entenga que estic proposant que es llegisquen, hi ha milions de llibres de més nivell intel·lectual per triar. És millor i més agradable llegir articles científics que ho deixen molt clar.

[Imatge: Freepik]

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.