La relació del professorat amb les famílies, a les escoles i instituts, és un tema sobre el qual es parla poc, però que té efectes transcendentals, segons el tipus d’enllaç que es cree.

El costum i la jerarquia han tingut, per a famílies i professorat, durant massa temps, una gran influència en com els professionals de l’educació s’han relacionat amb les famílies del seu alumnat des d’una posició de poder. És destacable el fet que sempre hi ha hagut casos de docents que han tractat les famílies amb igualtat i, per això, podem extraure múltiples efectes positius.

Les evidències científiques d’impacte social ja fa temps que ens han dit que la participació de familiars millora l’educació quan hi ha un entorn on predomina el diàleg igualitari entre els membres de la comunitat.

Quan parlem de diàleg igualitari en les interaccions amb familiars estem concretant que hem de tenir en compte no només els actes de parla, allò que diem, sinó també la resta d’elements que formen part dels actes comunicatius. El to en què parlem, les mirades, els gestos, els moments que triem i el tracte denoten les intencions reals del que volem dir.

Els actes comunicatius dialògics es fonamenten, a més de l’anterior, en tres components importants:

  • la voluntat de posar-se d’acord, de consensuar, entesa com la cerca d’alternatives que ens permeten prendre decisions compartides. Este element és clau perquè les famílies senten que es compta amb la seua veu, que es valora i que contribueix a decidir aspectes relacionats amb l’educació de les seues filles i fills;
  • la veritat, la qual podem entendre de dues maneres. D’una banda, contar amb claredat els aspectes de fons que subjecten els nostres arguments i, de l’altra, l’ús d’arguments vàlids basats en evidències científiques;
  • tindre en compte les posicions de poder que hi ha, segons l’entorn. Per exemple, el professorat ostenta a l’escola una posició jeràrquica acadèmica, que d’entrada pot bloquejar o influenciar determinades interaccions, per la qual cosa tindre-ho en compte ajuda a crear interaccions igualitàries.

Quan la relació entre professorat i famílies es basa en estos fonaments, les famílies:

  • desitgen participar de les actuacions de l’aula i de l’escola en espais d’aprenentatge amb l’alumnat, creant un especial sentit de pertinença de tots els membres que permet que deixen de ser un element extern perquè formen part de l’escola de manera real;
  • reconeixen les dificultats i possibilitats del centre, per la qual cosa poden donar idees per a millorar, aportant la seua intel·ligència cultural, que és important per a l’aprenentatge de totes les persones;
  • milloren i transformen els vincles amb altres membres de la família i de la comunitat, gràcies a les interaccions que tenen en diversos entorns, la qual cosa té un impacte directe en l’alumnat;
  • aporten solidàriament tot el que poden per a seguir avançant, col·laborant amb el professorat, en benefici de la comunitat;
  • es converteixen en líders pedagògics del centre perquè ajuden, amb la seua il·lusió i esforç, altres famílies, l’alumnat i el professorat a continuar treballant per a la millora de totes i tots.

Posar en valor les apreciacions de les famílies i col·locar al centre la veritat de les accions i les propostes de la recerca de més qualitat ajuda que esta cooperació entre professorat i familiars tinga com a efecte compartit l’aplicació a les aules d’actuacions que milloren i que demostren en els resultats que la participació dels familiars ajuda a millorar l’educació.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.