Ja basta! Evidències científiques per aturar la violència
Quan les famílies deixem els nostres fills i filles als centres educatius ho fem amb l’esperança que les experiències i relacions que tindran en este espai els doten de coneixements i destreses per a créixer, per a desenvolupar-se com a ciutadans amb valors i sentiments que milloren les seues vides i la societat. Però, sobretot, el que desitgem és que siguen feliços, que estiguen a gust i que aprenguen molt i traguen bones notes.
Tot i este primer plantejament, cada dia coneixem notícies de situacions de violència i assetjament escolar en centres educatius que no paren de publicar-se als mitjans de comunicació i que es donen a conéixer a diferents poblacions. En alguns casos es coneixen perquè les víctimes, xiquets, xiquetes o adolescents ho comparteixen amb els seus familiars, entorns o professorat. Resulta descoratjador llegir i sentir estes notícies perquè provoca molta inseguretat i incertesa sobre com podem aturar i prevenir estes situacions. També sabem que les bones intencions no són garantia dèxit perquè si no estan dirigides cap al desplegament d’accions efectives avalades per la investigació no donen resultat i poden empitjorar la situació, com quan algú vol asseure a dialogar la víctima i els seus agressors.
La investigació ha aportat moltes dades sobre quin és el camí que condueix a la reducció de la conflictivitat, a la prevenció de l’assetjament i a la creació d’entorns lliures de violència on puguen sorgir amistats i relacions sanes, belles i divertides on puguen desenvolupar-se els nostres xiquets i xiquetes. Per a aconseguir-ho és fonamental la formació del professorat i els familiars en les evidències científiques d’impacte social sobre temes de convivència i de prevenció de la violència.
Quan un centre educatiu posa en marxa el model dialògic de convivència, desplega tota una sèrie de claus que contribueixen a construir una xarxa de prevenció i protecció per a tots els membres de la comunitat escolar.
Una primera clau té a veure amb la importància de comptar amb tota la comunitat escolar i d’implicar-la en el posicionament clar i contundent davant de tot tipus de violència, el que se sol anomenar violència 0 des dels 0 anys. Esta idea senzilla de transmetre, sobre com la socialització afecta la nostra mirada cap a allò que ens passa i ens atrau, és clara i contundent perquè no permet que cap persona puga justificar cap acte de violència, agressió o menyspreu.
La segona clau és la transcendència de les actituds que tenen les persones observadores o coneixedores dels actes agressius o violents. Dialogar amb l’alumnat i amb la comunitat, sobre bystander intervention i el concepte upstander (els testimonis que es posicionen) per a augmentar la valentia de trencar la llei del silenci, promou que les persones deixen de mirar cap a una altra banda i que es posicionen, de forma solidària. Això permet actuar intel·ligentment davant de la injustícia, la coacció i l’assetjament. Aleshores, les víctimes estan més recolzades, no es queden soles i aïllades i es prevenen futures accions perquè ja se sap que tindran conseqüències.
D’altra banda, la recerca visibilitza l’amistat veritable com a component essencial de protecció, d’acompanyament, de solidaritat i d’ajuda per a qualsevol persona. Parlar sobre l’amistat a les aules, amb les famílies i amb qualsevol persona va teixint un terreny de relacions potents que fan d’escut i de diversió alhora que trenquen amb els ambients tòxics i s’enllacen amb sentiments de profunda solidaritat.
Una altra clau que ajuda, segons les evidències científiques, és dialogar de manera crítica sobre el tipus de persones que es trien i per què agraden, perquè esta és la manera com es pot reflexionar sobre això, la qual cosa pot facilitar l’elecció més lliure de relacions afectives i amistats lliures de violència.
Finalment, és molt important que les persones que tracten bé no només siguen respectades sinó que siguen les que sustenten l’atractiu i el valor social per part dels iguals i de la comunitat sencera. És a dir, que l’èxit de les persones amb valors es contemple com un element de protecció i d’acció davant dels actes violents.
Quan rebem una notícia on una criatura està patint algun tipus de violència, és un moment descoratjador per la magnitud de les conseqüències que tenen estos fets en la salut i en les relacions dels més joves. Però també és el moment de no cedir en l’afany de posar en marxa les claus que ens brinda la investigació amb impacte social. Per això valorem i demanem un posicionament clar de tota la comunitat, familiars, alumnat i professorat, de rebuig cap a les actituds violentes, sense cap mena de justificació possible i amb la mirada posada en les actuacions, com ara el model dialògic de convivència o les actuacions educatives d’èxit, que permeten prevenir la violència mitjançant l’amistat, la justícia, la solidaritat i l’atractiu cap a les persones que amb valors ètics són valents i protegeixen els altres.
L’administració educativa ha d’assegurar que en este context tòxic i violent per a les xiquetes i els xiquets s’estan aplicant o s’aplicaran les actuacions educatives d’èxit que coneixem per a eradicar la violència. Si no és així, l’actuació per part de la nostra administració és negligent i no protegeix la infantesa i la joventut.
Superar l’assetjament és possible.