Des de fa milers d’anys, les persones van descobrir la seua necessitat d’identificar les estreles que pogueren orientar-les en els moments de foscor. En l’educació, també hi ha estreles que poden orientar-nos, només necessitem saber identificar-les. Publicitat, televisió, premsa, converses de corredors, xarxes socials no són els llocs on és intel·ligent buscar-les. Per a no equivocar-nos, el millor és llevar-nos les lents opaques i obrir la nostra mirada al firmament amb l’ajuda del millor telescopi per a descobrir les persones que estan millorant l’educació.
Carles Vendrell Carbó va rebre la insígnia del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana l’any 2013 en reconeixement a la seua trajectòria professional. Des de 1985 ha estat orientant la millora educativa de professionals, estudiants, famílies i responsables institucionals. Les Jornades Socioeducatives de Sueca són un exemple d’èxit que pot replicar-se, si es vol, en una gran diversitat de municipis.
Per a triar els millors telescopis, cal valorar els seus nivells de veritat, bondat i bellesa. Carles fa el que Chomsky va dir que era propi d’intel·lectuals i persones decents: buscar i dir la veritat. Com a bon psicòleg, indica a tota persona com pot pujar-se a muscles de gegants per a trobar les evidències científiques d’impacte social que es necessiten per a millorar els resultats educatius; poden trobar-se fotos on està mostrant els llibres més importants de la psicologia com ara “Espíritu, persona y sociedad”. Aquest llibre de George Herbert Mead és una base importantíssima per a comprendre l’actual societat dialògica i aprofundir en l’aprenentatge dialògic que aconsegueix orientar-nos cap als millors resultats educatius.
La bondat té hui com un dels seus imprescindibles ingredients prendre sempre una postura molt activa en la defensa de les víctimes de violència de gènere i dels qui els donen suport. Com altres estreles, Carles va estar aportant llum en els moments de més foscor, quan la més cruel violència de gènere aïlladora tacava els corredors, les xarxes i els mitjans de calúmnies contra els qui feien costat a les víctimes. Va haver-hi molt poques persones que van ser estreles, i no les oblidaran les víctimes, ni les supervivents ni la història; especialment a persones tan valentes com Carles.
Hi ha els qui creuen que bondat i bellesa són incompatibles, que no poden estar juntes en la mateixa persona, els qui fan aqueixa afirmació no tenen ni bondat ni bellesa, ni tan sols saben veure-les perquè no s’adonen que s’han sotmés a portar lents opaques. Els qui hagen tingut l’oportunitat de veure les fotos que fa Carles o les accions que diàriament realitza en la seua vida professional i personal s’adonen que la poeta Safo tenia raó quan deia que el bell és bo.