Recentment, un article publicat en la premsa donava notícia d’una assignatura d’humanitats per a estudiants de medicina de la Universitat Pompeu Fabra. En els seus continguts es llig literatura, com La mort d’Iván Ilich de Tolstoi, amb la finalitat que les i els futurs professionals de la salut comprenguen les històries personals que hi ha darrere de cada pacient, empatitzant i sabent acompanyar amb les paraules adequades per a cada situació. Al nostre país, algunes universitats comencen a incloure les humanitats i la literatura en les carreres científiques i tècniques, volent evitar el risc de crear una societat en la qual els avanços científics i tecnològics no vagen de bracet de l’humanisme.
L’any 2001, la professora Rima Rudd de la School of Public Health de la Universitat Harvard va iniciar tertúlies dialògiques amb els seus estudiants. Entre les tertúlies dialògiques, les literàries construeixen el significat i el coneixement de manera col·lectiva a través de la lectura i el diàleg de totes les persones participants sobre la base de les millors creacions literàries de la humanitat. La Universitat Harvard no sols va ser pionera a implantar les tertúlies amb els seus estudiants, sinó que també ho va fer amb els seus treballadors. El Bridge Program dirigit a l’educació i formació de les i els treballadors d’eixa universitat va implementar tertúlies literàries dialògiques. Aquestes van ser promogudes per investigadores del National Center for the Study of Adult Learning and Literacy (NCSALL). En aquestes tertúlies, persones amb nivells educatius bàsics, com les treballadores de la neteja, llegien i dialogaven també les obres de la literatura universal. En el marc del NCSALL de Harvard, Marta Soler va llegir en el 2001 la seua tesi doctoral sobre les tertúlies literàries dialògiques amb persones sense titulacions acadèmiques. Una de les revistes més prestigioses en la investigació educativa acaba de publicar una revisió sistemàtica de 46 articles científics sobre l’impacte de les tertúlies literàries dialògiques. Els resultats mostren com aquestes tertúlies han contribuït a desenvolupar, en participants de totes les edats i contextos molt diversos, una major capacitat per a empatitzar amb els altres, promovent relacions de suport i solidaritat.
Les tertúlies literàries dialògiques són una actuació educativa basada en evidència d’impacte social que podria contribuir sens dubte al fet que els i les futures professionals de la salut enfortisquen la capacitat d’empatia necessària per a actuar sempre des de la ciència, la professionalitat i la humanitat.
