Quan el 2020 morien moltes persones que es podrien haver salvat si hi haguera prou respiradors, reivindicàvem més recursos. No obstant, no demanàvem a les persones de ciència que disminuïren el seu èmfasi en les evidències científiques d’impacte social per a dedicar menys temps i energia a trobar vacunes eficaces i fer-lo servir per a reivindicar més respiradors i criticar unes opcions polítiques i defensar-ne d’altres. Només els més dogmàtics anticiència relativitzaven la importància de les vacunes.

Una de les actituds que perjudica més el dret a l’educació és la relativització de les evidències científiques d’impacte social acompanyada de l’afirmació que la solució passa per més recursos i per criticar determinades opcions polítiques i defensar altres. No només perjudica els resultats educatius de l’alumnat, sinó que la manera de reivindicar més recursos per a educació aconsegueix que es dediquen menys. Prendre més medicaments que no són els adequats no millora la nostra salut, l’empitjora. Més actuacions educatives que no són les adequades no milloren l’educació, l’empitjoren. Hi ha múltiples exemples com l’educació emocional i/o sexual basada en defensors de la violació i la pederàstia com Foucault. La millor manera d’aconseguir més recursos per a l’educació és fer servir bé els que ja existeixen; així la ciutadania veu que val la pena invertir en aquest àmbit i reivindica que els governs dediquen més recursos.

La Comissió Europea ha seleccionat, finançat i publicat l’informe sobre les actuacions que milloren la convivència i les que l’empitjoren. Són poques, perquè la majoria de programes i actuacions que es duen a terme als nostres centres educatius no la milloren i fins i tot una gran part l’empitjoren. Per increïble que parega, molts d’aquests centres les segueixen aplicant. A Espanya hi ha qui ens suggereix que no parlem d’evidències científiques perquè hi ha professionals que s’enfaden; hi ha fins i tot els que ens diuen que no diguem això d’aquests programes perquè els que els promouen reaccionen amb molta violència contra nosaltres. Seria com si un informe científic sobre el COVID evitara dir que no se supera prenent lleixiu i es limitara a afirmar que “hi ha experts que diuen que se supera amb vacunes i n’hi ha d’altres que diuen que és amb lleixiu”.

Professionals que formen altres professionals i que són anticiència diran d’ací a uns anys que mai no ho van ser, que mai no han sigut contraris a la ciència. Però no són conscients que a l’era d’internet en queda una prova de tot. Encara que no els preocupe estar guanyant diners i fama perjudicant l’alumnat i la societat, n’hi hauria d’haver prou amb la motivació per evitar aquest futur desprestigi i una mica d’intel·ligència per a deixar d’atacar les evidències científiques d’impacte social.

By Ramón Flecha

Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.