Davant l’onada de denúncies de dones per presumpte assetjament sexual de Boaventura de Sousa, encara resulten més equivocades les moltes persones que han volgut presentar a tots dos sota una mateixa orientació d’intel·lectuals o educadors crítics. Per menuda que siga l’honestedat i el rigor intel·lectual dels qui han comés eixos errors, és esperable que rectifiquen públicament i més quan, ara, Paulo ja no pot fer-ho personalment. Probablement hi haurà els qui no ho facen, això ja ha ocorregut, per exemple, amb un autor que va publicar un possible diàleg ni més ni menys de Paulo Freire amb el principal intel·lectual nazi de la història Martin Heidegger. Ja vam publicar un article científic sobre esta matèria; ací només resumiré dues diferències que oposen radicalment a Paulo i a Boaventura.

La primera diferència ja la marquen les evidències d’impacte social de tots dos. Hi ha abundant literatura científica que presenta evidències científiques d’impacte social de les transformacions que l’obra de Freire ha generat en moltíssimes escoles, projectes educatius i socials dels cinc continents. No hi ha evidències científiques d’impacte social que s’haja basat en els escrits de Boaventura de Sousa la transformació de ni una sola escola, ni un sol context del món, feia “bla-bla-bla” de transformar-ho tot i no transformava res.

La segona diferència és la conseqüència o inconseqüència amb els valors que es diuen defensar. Paulo Freire era un radical opositor de qualsevol tipus d’assetjament sexual i un upstander amb les víctimes; practicava el mateix que defensava en els seus escrits. Boaventura era tot el contrari, esperem que ningú ho dubte ara després d’estes denúncies. Una investigadora llatinoamericana va demanar una entrevista amb un dels principals amics de Paulo a Europa per a fer-li una pregunta: “per què el defensor de les epistemologies del sud quasi no citava a Freire ni tan sols en els seus escrits d’educació?” L’ amic de Paulo va contestar: “si penses que defensa les epistemologies del sud perquè vol donar valor a les persones del sud, no entendràs mai que no base els seus escrits d’educació, entre altres, en el pedagog no sols més important de Llatinoamèrica, sinó del món; per contra, si penses que ho fa perquè li criden per a conferències, li les paguen molt cares, li aplaudisquen i altres coses inconfessables, entendràs perfectament que vulga que li citen a ell i els seus mediocres escrits i no a un pedagog brasiler d’una excel·lència intel·lectual i humana com la de Paulo Freire”.

[Foto: iStock]

image_pdfPDF

By Esther Roca

Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.