A les actuals societats dialògiques, la inclusió de qualitat marca l’horitzó cap a l’educació de nivells màxims d’aprenentatge i de cohesió social. Per tant, no podem obviar les condicions sociològiques, pedagògiques, psicològiques i comunicatives que fonamenten els contextos idonis per a promoure el desenvolupament intel·lectual i social per a totes les persones sense exclusió.
En aquest sentit, és determinant gestionar les dinàmiques de l’aula als centres educatius, des de la perspectiva dialògica; promovent els actes comunicatius dialògics, posant èmfasi en l’aprenentatge instrumental de totes les nenes i els nens i prestant especial atenció a la igualtat en les diferències. L’alumnat amb necessitats educatives especials evoluciona intel·lectualment i socialment en els entorns d’aprenentatge interactius amb els i les altres estudiants sense dificultats, ja que s’estableixen diàlegs intersubjectius amb el propòsit de construir i consolidar coneixement a través de la reflexió, l’argumentació i el pensament. En definitiva, desenvolupant el llenguatge en alts nivells d’expressió i raonament i aprenent a pensar en funció del context social i la matèria donada.
Un exemple concret de com poder fer-ho seria la implementació de grups interactius per a elaborar, col·lectivament i en diàleg, textos expositius o argumentatius sobre temes estudiats a classe en les àrees instrumentals o sobre articles científics treballats en tertúlies per l’alumnat. En aquest tipus d’activitats s’han de seguir les estructures lingüístiques i comunicatives establertes prèviament pel professorat; l’alumnat en un primer moment pot fer lectura dialògica conjunta del tema seleccionat i posteriorment posar-se d’acord en:
- escollir el vocabulari adequat segons el context d’aprenentatge;
- organitzar les idees i relacionar-les;
- utilitzar connectors per a donar coherència al text;
- col·locar signes de puntuació per a donar-li cohesió;
- utilitzar les normes ortogràfiques que coneix;
- emprar recursos literaris d’expressió escrita;
- posar exemples relacionats amb el tema;
- revisar el treball en grup;
- compartir en veu alta el resultat final de la feina;
- etcètera.
D’aquesta manera dialògica tots i totes, sense excepció, serien capaços de fer esta activitat.
En altres moments, la funció de la codocència i el reforç de les persones adultes a l’aula són claus per a guiar i assegurar, mitjançant un llenguatge ric i reflexiu, que es donen els passos necessaris perquè tot l’alumnat, especialment aquell amb més dificultats, accedisca al coneixement i al desenvolupament de les habilitats requerides per a evolucionar d’acord amb les altes expectatives. Este clima d’aprenentatge es dóna gràcies al diàleg igualitari, que facilita interaccions respectuoses, solidàries i plenes de sentit, on cada persona té l’oportunitat de formar part del procés d’aprenentatge a nivell individual i col·lectiu en un espai segur, sense coaccions ni relacions de poder.
Com bé constaten les evidències, l’alumnat amb necessitats educatives especials té un risc alt de patir bullying; per tant, els i les responsables de l’educació no podem deixar a l’atzar la socialització del grup d’iguals, així com tampoc no podem perdre de vista el currículum de màxims nivells d’aprenentatge perquè tot l’alumnat, en la seua diversitat, puga accedir a una educació de qualitat i, per tant, inclusiva.
[Foto de iStock]