Hi ha una preocupació creixent, en el món de l’educació, per la manca d’expectativa científica dels i les estudiants?
L’estimulació i la projecció de la dimensió científica de l’alumnat, des de l’escola, perquè vulga i estiga compromés amb la mirada científica, és un repte de grans dimensions en ple segle XXI. Com és ben conegut, hi ha barreres de tota mena que limiten les opcions d’accedir a les carreres científiques, i que es concentren en les diferents fases del procés d’aprenentatge dels xiquets i xiquetes. A més, la socialització i la manera d’apropar-se a esta temàtica, sobretot proporcionada per l’escola, pot limitar les oportunitats de molts estudiants.
A partir d’estos obstacles pot ser que no creguen que siguen capaços o que no es vegen interpel·lats ni interessats per la ciència. El cas de les xiquetes que tenen interés en la ciència en edats primerenques però que la perden quan arriben a l’educació secundària és un exponent clar d’esta preocupació. Esta pèrdua de capital humà i la consegüent reducció de la diversitat aportada per les persones que es poden acostar a la ciència suposen un greu perjudici per a la construcció del coneixement científic.
El capital científic d’una persona fa referència a totes les eines, capacitats, contactes socials i coneixements de què disposa una persona per a poder desenvolupar-se en els seus entorns, és a dir, tot allò que podrà desplegar una persona a la seua vida i que té relació directa amb la ciència.
Quan a l’escola el professorat aplica accions que tenen en compte esta perspectiva, fomenta la creació de sentit de l’alumnat amb la ciència. El paper que exerceix l’escola a nivell general, així com la manera i el plantejament concret que tenen els professors i les professores, són bàsics; per això és vital que l’alumnat se senta còmode i valorat a les classes de ciències.
Els beneficis que s’obtenen en l’aplicació d’este tipus d’accions fan referència a:
- millores de comprensió de continguts científics
- ajuda a assumir la ciència com a rellevant personalment
- aprecien el valor de la ciència
- millores de comportament i de convivència a les aules
- augment del percentatge d’alumnat interessat directament amb la ciència
Les claus que ha de tindre en compte el professorat que vulga posar en marxa este model són:
- tindre normes d’aula que estimulen el respecte per les diverses aportacions.
- promoure la participació de tot l’alumnat
- crear oportunitats per a expressar-se sentint seguretat.
- visibilitzar la diversitat de disciplines de la investigació
- parlar dels diferents tipus de treball relacionats amb la ciència
- trencar amb la idea que la ciència és únicament per a certes persones
- promoure el treball en equip entre iguals amb les mateixes normes de respecte i aprenentatge
Els espais educatius són els llocs on tenim la gran oportunitat de promoure i augmentar el bagatge, el compromís relacionat amb la ciència i el reconeixement de les eines que fonamenten els somnis de recerca dels i les més joves, perquè mantinguen viva la flama de la il·lusió per dedicar-se a investigar i per proporcionar millores a la societat.
[Imatge: Pixabay]
