Ens arriben molts testimoniatges de la zona de terratrémol sobre com hi havia centenars de persones sota els enderrocs cridant en petició d’una ajuda internacional que no arribava. Va haver-hi els qui van anar a Síria perquè era el país on menys estava arribant eixa solidaritat i van poder entrar sense problemes. Donada la situació sanitària, van tornar als seus països, van aconseguir que els hospitals oferiren el material que tenien obsolet, tancat en magatzems, no perquè ja no servira sinó perquè havia sigut substituït per un altre més avançat. No obstant això, es van trobar amb la negativa d’alguns governs amb arguments com que era millor enviar-ho a altres països i no a Síria, per l’oposició al seu règim, i que, amb el descontrol que hi havia allí, el material podia acabar en mans terroristes. També va haver-hi els qui van esmentar que enviar eixa ajuda a Síria, en lloc d’altres pobles o països, seria molt mal vist per la població autòctona i podia tindre un cost electoral.
El dret a la vida és universal, no és acceptable cap discriminació per sexes, cultures o edats. Ho tenen les persones d’eixos altres pobles i països, també les de Síria i de qualsevol altre país. Les persones ací esmentades volien portar l’ajuda a Síria, perquè ja estava arribant a altres llocs i no a eixe país on xiquetes, xiquets i persones de qualsevol edat estaven cridant socors sota els enderrocs mentre els qui podien ajudar-los estaven a l’altre costat de la frontera i no tenien permís dels seus governs per a traspassar-la.
Ja s’ha explicat en este periòdic que en la zona del terratrémol està el camp de refugiats on la pròxima tardor s’iniciaria la implementació d’actuacions educatives d’èxit i que serviria com a model a tots els camps de refugiats del món, demostrant que les xiquetes i xiquets d’allí podien superar la seua situació a través de l’educació. En la iniciativa tenen un paper destacat persones sirianes que es van haver d’escapar del seu país per la seua oposició al règim, però que des de zones riques d’Europa desenvolupen una intensa activitat solidària amb les persones que estan dins del territori de Síria, a les quals és injust culpar-les d’eixe règim i cruelment inhumà deixar-les morir per eixa causa.
La política democràtica es va crear per a servir a les persones, per a organitzar la convivència pacífica entre gents diferents, per a assegurar els drets de totes i tots. No la va crear Maquiavel, sinó demòcrates de tots els orígens i condicions a través del diàleg. El que van fer Maquiavel i altres és invertir eixa relació i considerar a les persones, fins i tot les seues vides, com a instruments al servei de la política. Són eixes persones que van crear les democràcies les que, com a part d’elles, van fundar el sistema educatiu universal amb el doble objectiu de l’accés al saber i d’educació en els valors democràtics i en els drets humans.
Ciutadania, representants institucionals i professionals de l’educació tenim la important tasca d’enfortir la democràcia, de reforçar la política recreant el seu sentit i el seu origen en el món actual, defensant els drets humans enfront de tota mena d’amenaces.
[Foto de Oğuzhan EDMAN en Unsplash]
