Les reformes dels plans d’estudi suposen una oportunitat extraordinària per a la seua revisió i per a emprendre la millora aquelles qüestions que requerisquen un canvi. Aquests processos de reformes han estat un tema clàssic al camp de la sociologia de l’educació per a molts sociòlegs i sociòlogues sense les investigacions i anàlisis de les quals no tindríem les evidències necessàries que ens permeten, per exemple, cridar l’atenció sobre l’absència d’alguns grups socials en el currículum educatiu com a reflex del seu escàs pes i presència a la societat.
Així les coses, crida poderosament l’atenció l’absència de continguts sociològics a la proposta de reforma dels graus d’educació primària i educació infantil que el Ministeri d’Educació ha posat sobre la taula i que està en tràmit d’informació pública. La sociologia de l’educació és una disciplina que estudia els processos educatius des d’una perspectiva social, examinant la influència que factors com la cultura, l’estructura social, les institucions i les relacions de poder tenen a l’educació. La formació inicial del professorat d’educació infantil i primària és un camp on és especialment rellevant. Citaré algunes de les seues aportacions:
- Ajuda els futurs mestres i mestres a comprendre la influència que el context social té a l’educació. Per exemple, pot analitzar com l’estructura social d’una comunitat o la cultura d’una societat poden afectar els estudiants i les seues oportunitats educatives.
- Contribueix a analitzar els processos de socialització, és a dir, com els individus aprenen els valors i normes socials. En la formació inicial del professorat aquesta perspectiva permet entendre com les institucions educatives poden ser eines de socialització i com es poden utilitzar per a promoure una societat més justa i igualitària i en la socialització preventiva de la violència de gènere.
- És imprescindible per a abordar la diversitat cultural. A la formació inicial del professorat, aquesta perspectiva ajuda a desenvolupar estratègies per a treballar amb estudiants de diferents orígens culturals.
- Facilita la reflexió sobre les desigualtats educatives. La sociologia de l’educació també s’ocupa de les desigualtats educatives i de com l’estructura social pot influir en el rendiment acadèmic dels estudiants. A la formació inicial del professorat, aquesta perspectiva pot ajudar els futurs docents a desenvolupar estratègies per a reduir les desigualtats educatives i promoure la igualtat d’oportunitats i la mobilitat social.
- Contribueix a l’anàlisi de les polítiques educatives i de com poden influir en l’educació. En la formació inicial del professorat, aquesta perspectiva pot ajudar a comprendre com les polítiques educatives poden afectar les pràctiques docents i com poden advocar per polítiques educatives més justes i efectives.
- Facilita el desenvolupament d’una consciència crítica entorn de l’educació, és a dir, una capacitat per a analitzar i reflexionar sobre l’educació des d’una perspectiva social. En la formació inicial del professorat, aquesta perspectiva pot ajudar els futurs docents a desenvolupar una consciència crítica i qüestionar les pràctiques educatives que no promouen la justícia social i l’equitat.
Aquestes són algunes de les aportacions de la sociologia de l’educació en la formació dels futurs mestres i mestres. Resulta difícil entendre que no es considere rellevant incloure-la a la seua formació. El procés de reforma ha començat i encara hi ha temps per a solucionar aquest error que suposaria una mancança important en la formació inicial del professorat amb conseqüències per al seu alumnat.
[Imatge: Freepik]
