Les habilitats de lectura són essencials per a accedir al coneixement i comprendre el món i, des d’edats primerenques, són clau per a dominar les diferents matèries i assignatures de l’escola i, per tant, per a assegurar més possibilitats d’èxit acadèmic futur. Que els xiquets i les xiquetes es transformen en lectors i lectores hàbils requerix tant de competències precursores com la consciència i la recodificació fonològiques que necessàriament han de treballar-se en educació infantil, com d’una motivació forta per a aprendre a llegir. Esta motivació s’alimenta de les altes expectatives de les persones adultes al voltant i el professorat té un paper important sobre este tema i serà fonamental per al seu avanç i desenvolupament.
En l’estudi “Reading is for girls!? The negative impact of preschool teachers’ traditional gender role attitudes on boys’ reading related motivation and skills”, publicat en la revista ‘Frontiers in Psychology’, s’investiga la possible influència de les actituds de les mestres i els mestres d’educació infantil sobre el rol de gènere relacionat amb la motivació cap a la lectura, establint que la relació entre la motivació relacionada amb la lectura i les habilitats lectores ja es pot trobar en xiquets i xiquetes des de les primeres edats i que esta motivació primerenca per la lectura prediu el desenvolupament de les habilitats lectores durant el primer any de l’escola primària. La mostra de l’estudi va consistir en 135 díades d’una mestra o d’un mestre amb un xiquet o una xiqueta del seu grup classe. Els resultats apunten al fet que els xiquets i les xiquetes no van diferir en la força de la seua motivació relacionada amb la lectura quan tenien un mestre o mestra amb una actitud de rol de gènere igualitari. No obstant això, es va comprovar que els xiquets estaven significativament menys motivats per a llegir quan el seu mestre o mestra recolzava les creences que els xiquets estan menys capacitats que les xiquetes per a la lectura. En contrast, la motivació relacionada amb la lectura de les xiquetes va ser la mateixa, independentment de com pensaren els seus mestres o mestres sobre els rols de gènere. Algunes explicacions a estos resultats es dirigixen al fet que les mestres i els mestres no igualitaris encoratjaven menys als xiquets a participar en la lectura, perquè entenien esta com una activitat “incongruent amb el gènere”. Esta actitud té un impacte negatiu en les habilitats lectores dels xiquets i els situa en condicions de desigualtat educativa. Per contra, tant els mestres i les mestres amb actituds no igualitàries com a igualitàries quant a rols de gènere, consideraven la lectura com una activitat apropiada per a les xiquetes i, per tant, això no afectava negativament la motivació lectora de les xiquetes.
Les troballes de l’estudi suggerixen que les actituds del rol de gènere de les mestres i els mestres d’educació infantil tenen conseqüències a llarg termini per al desenvolupament d’habilitats relacionades amb la lectura dels xiquets i influïxen molt negativament en el desenvolupament de les seues habilitats en el futur. És important entendre que les actituds dels mestres i les mestres des de les primeres edats sobre el rol de gènere operen com a ‘profecia autocomplida’, per la qual cosa la formació docent és una peça clau per a oferir una educació de qualitat a tots els xiquets i xiquetes. Ja sabem que no tota la formació conduïx a la millora en l’educació i que només aquella que està basada en evidències científiques d’impacte social, com la formació dialògica del professorat, ens permet passar de les ocurrències que tant perjudiquen l’educació dels xiquets i xiquetes a les evidències que mostren millores reals, segures i sòlides per a aconseguir una educació de qualitat per a tots i totes i superadora de desigualtats socioeducatives.