En classe, a l’escola, tots els actes comunicatius compten. A les aules, en el corredor, al pati, en el moment de l’entrada o l’eixida de l’escola o de l’institut… La forma en què ens relacionem, també en estos instants, té un impacte en el vincle entre persones, però també en els aprenentatges de l’alumnat.
Un gest, una manera de mirar, en un moment determinat, pot augmentar la confiança d’una altra persona, pot promoure un tipus de resposta més comprensiva o pot facilitar el diàleg en un altre instant. També, una mirada o un gest poden generar coacció, pressió, por o menyspreu. En ocasions, entre alumnat, una mirada pot coaccionar la resposta d’algú, davant una situació de conflicte o davant un posicionament.
Un xiquet, X, en classe, comenta que un altre xiquet, I, ha estat molestant a J al pati. Quan estan davant la mestra, parlant sobre el que ha succeït, I llança una mirada fixa, profunda a X i a la resta de xics, mostrant de manera molt agressiva la seua voluntat que deixen de parlar i que li cobrisquen. Les cares de X i de la resta es convertixen en un poema. Es fan conscients de l’agressivitat i de les conseqüències a les quals s’exposen. Així i tot, continuen parlant del tema. La mestra s’adona dels actes comunicatius de poder, pren posició, ho comenta amb la resta i aconseguix llevar força i atractiu a I. El grup s’unix, es planta davant la pressió, li diuen que no li ho permeten, que diga la veritat i que, d’esta manera, amb estes actituds, no comptarà amb amistats, es quedarà tot sol.
Un gest, una mirada, poden ser actes comunicatius plens d’arguments; poden ajudar a valorar a altres persones fent-les sentir-se especials, encertades, atractives; poden procurar la confiança interactiva per a dur a terme accions valentes, solidàries i plenes de sentiment. Mirades de complicitat en moments clau d’activitats a l’aula, que contenen respecte i veritat, accionen ressorts que oferixen seguretat a un company o companya per a poder respondre amb calma, per a poder perdre la por de participar en públic o per a respondre amb seguretat davant un atac o una coacció.
El professorat té un doble paper davant este tema: el de promotor d’actuacions que garantisquen que les interaccions seran dialògiques, basades en la igualtat, la llibertat i la solidaritat; i el d’interactuar amb l’alumnat i amb la resta de persones de la comunitat de manera que les relacions s’allunyen de la coacció i la violència.