En 2023 em vaig incorporar a una escola configurada com a Comunitat d’Aprenentatge a Barcelona. La forma en què les actuacions educatives d’èxit articulaven el dia a dia va canviar per complet la meua visió de l’escola. En el centre d’esta transformació es troba el model dialògic de prevenció de conflictes i la seua ferramenta clau: el Club de Valentes Violència Zero.
L’assetjament escolar rares vegades ocorre en privat; necessita espectadors que miren o callen. El Club de Valentes Violència Zero trenca la cultura del silenci canviant qui rep el reconeixement social en la classe:
- Desmunta la falsa valentia de l’agressor o l’agressora: agredir no és força, sinó covardia i falta de recursos.
- Redefinix la protecció: defendre a qui patix i assenyalar una injustícia és el verdader acte de coratge.
- Reinterpreta el “chivatazo”: el”chivato” busca un benefici personal o perjudicar a algú; el valent actua per a protegir un company o companya.
- Quan el grup acorda que la violència és intolerable, l’agressor perd al seu públic i la víctima deixa d’estar sola. A més, esta dinàmica prevé la violència aïlladora (les represàlies contra els qui defenen a les víctimes), creant un escut comunitari a l’aula.
Amb la implicació de les famílies i la comunitat en el model dialògic de prevenció de conflictes i a través d’espais com les tertúlies dialògiques, la convivència deixa de gestionar-se mitjançant castics freds per a construir-se sobre la solidaritat.
Imatge: Magnific
Mestra d'Educació Infantil i Primària a Barcelona entre els anys 2017 i 2025. Actualment, en el CEIP Verge del Rosari de Torrent (València).