La teoria de la socialització preventiva de la violència de gènere, així com les evidències científiques que la sustenten, sostenen que l’amor i l’atracció tenen una base social. És a través de les interaccions socials com aprenem i interioritzem uns certs patrons d’atracció, desig i amor (Gómez, 2004). Tot i que existixen diversos patrons d’amor i atracció en els quals les persones ens socialitzem, s’ha identificat un patró de socialització tradicional que unix atracció i violència, i les i els adolescents són especialment vulnerables a esta socialització dominant.
Este patró de socialització es reforça a través d’un discurs dominant coercitiu (DDC) present en les interaccions, en grups d’iguals i en molts dels mitjans de comunicació actuals, televisió, música, pel·lícules, llibres, etc. Este DDC és un factor de risc per a patir violència de gènere.
No obstant això, existixen evidències científiques sobre actuacions que han mostrat resultats en la prevenció de l’impacte d’eixe DDC i, per tant, de patir violència de gènere: una d’eixes accions són les tertúlies literàries dialògiques (TLD). En les TLD, el llenguatge del desig en combinació amb el llenguatge de l’ètica emergix en els diàlegs i en relació amb les característiques que fan atractiu a un personatge, amb la possibilitat de transformar estos desitjos i contribuint a afavorir la socialització en relacions igualitàries i desitjades.
Recentment, la revista International Journal of Sociology of Education ha publicat un article titulat Identificació dels conceptes clau del llenguatge del desig i del llenguatge de l’ètica en les tertúlies literàries dialògiques [Identifying Key Concepts of the Language of Desire and the Language of Ethics in Dialogic Literary Gatherings], en el qual s’exposa una anàlisi profunda de tots dos conceptes en TLD entre adolescents. Els resultats d’este estudi destaquen un aspecte clau en totes les TLD analitzades: el rebuig per part d’estos adolescents de la violència i la pressió de grup cap a ella, usant el llenguatge del desig unit al llenguatge de l’ètica en els seus diàlegs. Quan el llenguatge del desig està absent en intents de previndre la violència de gènere, no se supera el DDC i fins i tot s’arriba a reforçar-ho. En parlar de relacions no violentes sols com a bones, es relega el desig al DDC, a les relacions violentes, de manera que s’elimina l’atractiu de la bondat. Este estudi evidencia que l’ús del llenguatge del desig present en estes TLD adopta formes diverses, des de rebutjar com a no atractives a les persones que utilitzen la coacció fins a valorar i admirar com a desitjables les relacions basades en l’amor i allunyades de la violència.
Durant les TLD les i els adolescents poden entaular diàlegs que promoguen una socialització lliure del DDC i que els protegisca de la violència de gènere.
