Una investigació contribuïx a reparar una injustícia històrica
Una investigació publicada el 5 d’octubre de 2026 en Journal of the History of Biology aporta noves evidències per a corregir una injustícia històrica en el reconeixement de les contribucions científiques de Rosalind Franklin. Durant dècades s’ha difós el relat que la científica britànica va obtindre imatges fonamentals per a descobrir l’estructura de l’ADN, però no va ser capaç de comprendre el seu significat. Les noves proves qüestionen directament eixa interpretació i permeten reconstruir amb major precisió el seu protagonisme intel·lectual.
Els historiadors Alistair Sponsel i Brian Sutton han reconstruït els experiments realitzats per Franklin i el seu estudiant Raymond Gosling en el King’s College de Londres mitjançant l’anàlisi de quaderns de laboratori, negatius fotogràfics, instruments originals i documentació científica de l’època. El seu estudi, publicat en accés obert per Springer Nature, mostra que la fotografia 49, obtinguda el 2 de maig de 1952, ja va permetre a Franklin calcular paràmetres essencials de la forma B de l’ADN, entre ells una periodicitat de 34 ángstroms i aproximadament deu nivells de bases per volta helicoidal. Este resultat és especialment rellevant perquè demostra que Franklin no es limitava a produir imatges experimentals que altres persones interpretarien posteriorment. Participava activament en la construcció del coneixement científic, comprenia el significat de les seues observacions i desenrotllava anàlisis fonamentals per a identificar l’organització helicoidal de l’ADN.
La cèlebre fotografia 51, obtinguda posteriorment, no va ser, per tant, un descobriment accidental el significat del qual va passar inadvertit a la seua autora. Segons la reconstrucció històrica difosa també pel Science History Institute, Franklin va decidir perfeccionar els resultats previs per a corregir problemes d’enquadrament i disposar d’una imatge de major qualitat, adequada per a la seua publicació científica.
Superar la desinformació històrica i la invisibilització de les dones científiques
La importància d’esta investigació transcendix la reconstrucció d’un experiment. Els seus resultats contribuïxen a corregir una narrativa històrica que durant dècades ha minimitzat el coneixement i la capacitat científica de Franklin.
Una part important d’eixa interpretació va ser popularitzada per James Watson en el seu llibre La doble hèlice (1968), en el qual va presentar una imatge de Franklin que va contribuir a consolidar la percepció que no havia sabut reconéixer la transcendència de les seues pròpies dades. Esta representació ja havia sigut qüestionada en una anàlisi històrica publicada en Nature en 2023 per Matthew Cobb i Nathaniel Comfort, que va recuperar documentació sobre la participació intel·lectual de Franklin en el descobriment.
La nova investigació aporta evidència documental que contradiu eixa representació. No es tracta únicament de recuperar el nom d’una dona científica que havia rebut un reconeixement insuficient, sinó de corregir informació històricament inexacta sobre el que realment sabia, investigava i havia aconseguit demostrar. Esta distinció és fonamental. La invisibilització de les dones en la història de la ciència no sempre es produïx mitjançant l’eliminació dels seus noms dels relats històrics. També pot manifestar-se quan es reconeixen les seues contribucions experimentals, però es minimitza la seua capacitat intel·lectual, s’atribuïx a altres persones la interpretació dels seus resultats o es reproduïxen versions que no es corresponen amb l’evidència disponible.
El cas de Franklin mostra per què és necessari contrastar les narratives històriques amb fonts primàries i revisar críticament les interpretacions que s’han transmés durant generacions. També permet comprendre com un relat erroni, quan es reproduïx en llibres, mitjans de comunicació i materials educatius, pot consolidar-se com una veritat aparentment inqüestionable. L’avanç també convida a reflexionar sobre la responsabilitat del periodisme, de les institucions científiques i dels sistemes educatius en la reproducció o correcció d’informació històricament inexacta. Quan apareixen noves evidències, actualitzar el coneixement públic no és simplement una opció divulgativa, sinó una responsabilitat vinculada al rigor científic i al dret de la ciutadania a rebre informació veraç.
La investigació demostra, una vegada més, que revisar críticament la història de la ciència no consistix a reescriure el passat des del present, sinó a comprendre-ho millor a partir de les evidències. I quan eixes evidències permeten superar la invisibilització d’una dona científica, la seua recuperació també contribuïx a construir una ciència més rigorosa i fidel a la veritat, a més de superar esta desigualtat.
Este article va ser publicat l’11 d’octubre de 2026 en Diari Feminista
Imatge: Springer Nature
Iniciativa sense ànim de lucre de la Asociación Periodismo Feminista que té com a finalitat contribuir a passar de la protesta a la transformació. En les seues pàgines es podran llegir, comentar i debatre notícies i col·laboracions escrites des d'una perspectiva feminista (eldiariofeminista.info)