Commemorant el Dia del Treball, en una conferència amb universitaris vaig destacar que l’esforç i el treball poden contribuir a l’èxit, especialment quan es combinen amb oportunitats, context i suport adequats. Citant una coneguda idea de la Bíblia —“amb la suor del teu front guanyaràs el pa”—, vaig plantejar si eixe esforç podia ser també mental. Molts van coincidir. Llavors vaig relatar com Ben Carson va entrenar la seua ment llegint amb disciplina des de xiquet. Eixe treball sostingut va contribuir a la seua trajectòria fins a convertir-se en un metge que va participar en una de les primeres intervencions exitoses per a separar bessons units pel cap, consolidant-se com a referent en el seu camp.
Este tipus d’assoliments mostra que la disciplina, l’esforç i l’aprenentatge continuat poden influir significativament en la trajectòria d’una persona. Des d’una perspectiva educativa, l’escola pot exercir un paper clau a ajudar a organitzar l’aprenentatge i desenrotllar hàbits que reduïsquen la improvisació. Educar no és formar per a l’esforç cec, sinó per a un treball reflexiu que integre creativitat, pensament crític i capacitat de resoldre problemes. Este tipus de treball mental pot aprendre’s a l’escola.
El Dia del Treball pot ser també una oportunitat per a reflexionar sobre la funció de l’escola com a espai on l’alumnat es prepara per a participar activament en la societat, desenrotllar projectes propis i adaptar-se a contextos canviants amb el suport de la tecnologia, la innovació i la creativitat. Tot això pot contribuir a construir trajectòries vitals més autònomes i sostenibles.
Així mateix, l’escola és un entorn rellevant per a aprendre a afrontar reptes reals. Quan a l’aula es fomenten hàbits com l’esforç, la gestió del temps, l’autodisciplina i la planificació, augmenta la probabilitat que estos es mantinguen en etapes posteriors de la vida. Aprendre a organitzar-se i a perseverar en els objectius pot tindre efectes positius en el desenrotllament personal i professional.
El Dia del Treball commemora, entre altres fets, les reivindicacions laborals de finals del segle XIX, com les associades a la Revolta de Haymarket, en les quals es reclamava la jornada laboral de huit hores. Hui, amb la irrupció d’internet i la intel·ligència artificial, el treball està canviant. En este context, l’educació ha d’orientar-se a desenrotllar competències rellevants, adaptabilitat i capacitat d’aprenentatge continu.
En este caminar, l’educació financera pot contribuir a comprendre el valor del treball, la gestió dels recursos i la presa de decisions responsables. Fomentar estos aprenentatges pot ajudar l’alumnat a desenvolupar-se amb major autonomia en la seua vida adulta.
En conclusió, la cultura de l’esforç, entesa de manera crítica i contextualitzada, pot afavorir el desenrotllament personal. L’escola pot aprofitar el Dia del Treball com un espai de reflexió: no sols per a pensar en treballar per a sobreviure, sinó en com construir una vida amb sentit, desenrotllant capacitats, valors i projectes personals més enllà dels resultats acadèmics.
Imatge generada amb IA en Gemini
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.