«Nunca te has de manifestar impotente, jamás, aunque cada clase constituya una lección de humildad, porque la ciencia no tiene límites y las inteligencias de los alumnos son laboratorios que debes movilizar.»
Amb estes paraules conclou Rosa Roig, en una de les últimes cartes que escriu poc abans de morir.
Rosa Roig va nàixer en 1890, a Marçà (Tarragona). Va estudiar Magisteri a l’Escola d’Estudis Superiors del Magisteri de Madrid, on va rebre una excel·lent formació com a professora d’Escola Normal. En 1913, una beca d’ampliació d’estudis li va permetre recórrer l’Europa pedagògicament més moderna. Al seu retorn, es va incorporar a la seua plaça a l’Escola Normal femenina de Balears, en la qual treballaria fins a 1936. A més, va ser membre fundadora de l’Ateneu i de la Junta Protectora de la Infància, i prestigiosa columnista dels principals periòdics de l’illa. Com a pedagoga i com a dona trenca motles en la societat d’aquell moment.
Va deixar testimoniatge del seu pensament pedagògic i de la seua pràctica docent en diversos documents inèdits. Així sabem que usava nombrosos recursos didàctics a l’aula: mapes, imatges, textos, pel·lícules, etc. Una metodologia d’ensenyança activa, excursions complementàries, itineraris guiats i fins i tot viatges pedagògics convertixen la seua pràctica docent en un model per al magisteri balear. Va col·laborar en nombroses activitats pedagògiques, cíviques i culturals organitzades a Mallorca.
Gran lectora, va arribar a adquirir una extraordinària autoformació, la qual cosa li va permetre pronunciar conferències que en el seu moment van ser molt comentades i admirades. Va dissertar amb detall i profunditat sobre qüestions ètiques, filosòfiques i poètiques en els espais més diversos i davant els públics més variats: en l’Ateneu, en associacions femenines, en clubs d’oci… Els seus freqüents i nombrosos articles publicats en la premsa local li van valdre la fama de persona polèmica i contestatària. Setmanalment, durant els anys que va viure a Mallorca, va col·laborar, entre altres, amb el periòdic L’Almudaina. En ell s’arrepleguen articles de Rosa Roig sobre temàtiques molt diverses, com ara infància, educació de la dona, literatura, història i pacifisme. Entre ells, va fer una dura crítica a pràctiques que ella considerava aberrants, com la d’ensenyar als xiquets himnes militars, comprar-los joguets bèl·lics o permetre que els òrfens acompanyaren les cerimònies fúnebres de les famílies acomodades per unes miserables monedes. Per a ella, la infància constituïx una etapa essencial per al desenrotllament de l’ésser humà.
Tampoc van ser ben acollides les seues opinions sobre la condició femenina. Fins i tot sense adoptar una postura de compromís radical, les seues paraules desprenen una gran força reivindicativa:
«Sí, la mujer de nuestros días se atreve a pensar que no puede ni debe continuar siendo flor de estufa o instrumento de placer, pues las morbosas herencias paganas y las poéticas leyendas medievales han exaltado el tipo de mujer que languidecía tras los macizos muros castellanos, constituyen todavía un enojoso y doloroso bagaje que impide a la mujer incorporarse a los valores sociales.»
Mallorca va caure en mans de l’exèrcit de Franco en 1936, i ràpidament es van iniciar els processos de depuració administrativa dels professionals de l’ensenyança pública. Es va expedientar a Rosa Roig i ràpidament es va resoldre separar-la definitivament de l’ensenyança.
Poc abans de la seua mort reconeix:
«Entregada por completo a la tarea de comunicar conocimientos, ya simplemente exponiéndolos o dialogando con los chicos y chicas, me he sentido dueña de mí misma y creo sinceramente que mi labor ha sido eficaz.»
Imatge generada amb IA en ChatGPT
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 12 d’abril de 2025
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària