Fins i tot van haver d’improvisar noves files de seients a l’auditori. Persones diverses em van comentar que era una cosa increïble, perquè eixe espai mai s’havia omplit abans i normalment tenia molt poca assistència en qualsevol tipus de conferència. És cert que part de l’atractiu era que el ponent era un sociòleg palestí resident a Beirut. No obstant això, els qui hem nascut, vivim i treballem a la ciutat de Reus sabem que la principal raó d’un impacte tan extraordinari residix en la crítica al liberalisme simbòlic i en l’alternativa d’una sociologia dialògica que proposa el llibre de Sari Hanafi presentat eixe dia. L’endemà, el mateix acte es va repetir a Barcelona, i l’autor també va participar en molts altres espais i en nombroses converses vives i diverses. La setmana anterior havia dirigit dos sessions molt dialògiques a Granada.
El públic va mostrar un gran interés per les anàlisis teòriques del liberalisme presentades en els primers capítols. No obstant això, el debat “es va animar” en abordar els quatre últims capítols, en els quals l’autor tracta, amb un rigor i una valentia poc habituals, quatre qüestions de gran actualitat que moltes persones comenten però no s’atrevixen a analitzar sociològicament. Va aportar claredat a les controvèrsies socials entorn de la cultura de la cancel·lació, el pluralisme religiós i ideològic, la diversitat sexual i la tensió entre l’autoritat familiar i les institucions públiques.
Les comunicacions escrites i les converses posteriors a la seua visita, lluny de suposar un final, han obert la porta a nous debats, seminaris i conferències. La sociologia dialògica d’este llibre s’estén ara cap a nous temes, públics i contextos. A més de les sessions acadèmiques, i en coherència amb el seu principi de cocreació, Sari Hanafi va dedicar temps a dialogar amb persones de dos barris obrers de Catalunya que porten dècades impulsant iniciatives que transformen totes les dimensions dels seus territoris. Els qui van tindre l’oportunitat d’escoltar-li o de ser escoltats per ell ja no són els mateixos després de la visita: senten que han crescut, i ell també.
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 27 de març de 2026
Professora de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili