Recorde que un amic era extremadament tímid; parlar en públic li pareixia tota una gesta. Un dia, una col·lega, després de vore’l quequejar en una improvisada xarrada, li va dir molt seriosa que, si volia parlar en públic amb solvència, havia de desenrotllar les seues habilitats comunicatives. La seua recepta, com a psicòloga, va ser simple: assistir a un curs de teatre. Va anar-hi amb por, “va fer el ridícul” i va sobreviure. Amb el temps es va convertir en conferenciant i recomana en les seues xarrades que utilitzem el teatre per a una vida plena i autèntica.
Precisament este 27 de març vam celebrar el Dia Mundial del Teatre, impulsat des de 1961 per l’Institut Internacional del Teatre de la UNESCO. Este art mil·lenari, que es va desenrotllar en l’antiga Grècia, constituïx un pont cultural entre les persones. Hui cobra renovada importància en l’educació, ja que enfortix la comunicació en els estudiants, tal com sosté la pedagoga Esther Wojcicki, qui destaca el seu valor en el desenrotllament d’habilitats per a la vida.
Coneixedor de la necessitat social i de l’equitat d’oportunitats, Bertolt Brecht va impulsar el teatre didàctic per a desenrotllar el pensament crític. A l’escola, ben gestionat pels docents, el teatre potencia el desenrotllament cognitiu: imaginació i creativitat, aspectes clau que impulsen el potencial humà en un món emmarcat en el pensament crític.
D’altra banda, les habilitats comunicatives potencien l’expressió oral, la seguretat i el domini escènic aplicable a la vida quotidiana. A través de l’expressió, l’argumentació i la persuasió, els estudiants enfortixen el seu llenguatge corporal, guanyen confiança i aprenen a comunicar-se eficaçment en una societat basada en la comunicació, de manera que l’art de conversar pot afavorir majors oportunitats d’èxit personal i professional.
A l’escola, mitjançant el joc dramàtic i la pedagogia teatral, el mestre o la mestra lidera la gestió emocional i fomenta l’empatia, la motivació, el treball en equip i les habilitats socials, promovent una convivència democràtica; per això, el teatre pot ser una ferramenta pedagògica valuosa en l’educació bàsica.
En conseqüència, l’art teatral pot contribuir al desenrotllament personal i social de les persones gràcies al pensament creatiu i a les habilitats comunicatives desenrotllats a les escoles; per esta raó, té molt de sentit que el professorat utilitze este recurs com a part de la seua pràctica professional.
Imatge: Foto de cottonbro studio en Pexels
Llicenciat en educació per la Universitat Nacional Major de Sant Marcos (Perú) i màster en Ciències pedagògiques per la Universitat de l'Havana. Professor de postgrau en diverses universitats des del 2015. Membre del Comité científic en diverses revistes científiques indexades i coautor d'articles en *Scopus, *Scielo i *Latindex.
