En moltes ocasions escrivim en este diari sobre l’abús sexual infantil (ASI), així com sobre la seua prevenció i detecció des de les escoles. És clar que esta labor ha d’abordar-se sempre des de la ciència. Una de les actuacions educatives d’èxit (AEE) que contribuïxen a este objectiu són les tertúlies dialògiques, tant amb l’alumnat (tertúlies literàries, científiques…) com amb el professorat (tertúlies pedagògiques), ja que creen un espai segur i un diàleg de qualitat.
La lectura de la Guia de Comunitats d’Aprenentatge, concretament del capítol 3, “Model de Convivència”, reforça esta idea. En ell es descriu que:
«El model dialògic de convivència (MDC) és, fins ara, el que ha aconseguit millors resultats. A través del diàleg, aconseguix mobilitzar el conjunt de la comunitat educativa, amb èmfasi en el protagonisme de l’alumnat, en la resolució de conflictes, en la seua prevenció i en el desenrotllament d’unes relacions que garantixen el benestar del grup i de cada individu.»
Gràcies a l’associació CSA Survivors – Science and Friendship, he tingut la sort de poder dialogar sobre este capítol amb persones que creuen en la necessitat de canvis a les escoles i que treballen des de la ciència per a protegir la infància des dels zero anys. Al llarg del text s’aborden temes com l’amistat i es recalca com la neurociència demostra que triar bé les relacions pròximes és central. També es destaca la importància d’oferir a la infància un espai segur i comptar amb almenys una persona adulta disposada a acompanyar i escoltar, com a element clau per a superar les adversitats derivades de l’ASI. És important saber que el canvi és possible, que la transformació i la millora succeïxen, i que el nostre cervell és plàstic, la qual cosa permet revertir totalment o parcialment les conseqüències devastadores del sofriment provocat per la violència i l’abús en la infància.
Una altra clau que aporta este capítol és una de les iniciatives que presenta, el club de valentes i valents violència zero, que deixa clar que els problemes no comencen en l’adolescència, sinó en la infància, i que, mitjançant les AEE, es poden previndre per a evitar que esclaten en etapes posteriors.
Quan no ens basem en la ciència, els problemes continuen existint, s’oculten i es perpetuen, ja que no s’aconseguixen millores. El model dialògic de convivència té com a base la protecció, el diàleg igualitari que inclou totes les veus, la igualtat entre les persones i la posada en valor de la bondat com una cosa bella i valenta.
Imatge: Freepik
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"