En quint vam començar a fer lectura i tertúlia dialògica d’articles basats en evidències científiques d’impacte social. És ara en sext, en el nostre segon curs dialogant, on el propi alumnat comença a ser conscient de l’impacte que això està suposant. 

«Us adoneu de com estem evolucionant, de les coses que hem fet i que ara no consentirem? Ens senta bé parlar.» (Alumne de quint en l’última assemblea)

«És important que cuidem les nostres relacions des d’ara mateix, fins i tot des d’infantil hauríem d’haver-ho fet. Però, bé, podem aprendre i millorar, tenim una altra oportunitat.» (Alumna de quint)

En qualsevol aspecte de la vida, posar nom a les coses, ampliar el vocabulari ajuda xiquetes, xiquets i preadolescents a interpretar la seua realitat i poder interactuar amb l’entorn físic i social. En la prevenció de la violència de gènere i la millora de les relacions, la cosa no dista massa: llegir a Lídia Puigvert en el seu article sobre el discurs coercitiu, preferències coaccionades i relacions sota pressió va despertar en ells i elles un gran esperit crític i els va ajudar a posicionar-se en diferents situacions de la seua realitat.

«Vull dir que et passa això. No m’agrada quan et tracten malament i et demanen favors i tu ho fas. Eres una bona amiga i per això t’ho dic.» (Un xic dirigint-se a una companya de classe)

Van ser diversos els testimoniatges que es van unir i van animar la seua companya a posicionar-se. I ella, que normalment roman en silenci, els va respondre:

«Sé que em passa. Crec que he millorat perquè m’esteu ajudant, i encara que em faça vergonya estic contenta que m’ho digueu.»

D’altra banda, els diàlegs entre iguals i sentir el poder dels cercles d’amistat els ajuda a posar en revisió determinades conductes, amb la mirada posada en la transformació i en les millors relacions possibles. Cada vegada identifiquem més exemples de coacció en el grup, i això ens ajuda a anar rebutjant i buscant la millor alternativa de com tractar-nos per a tindre les millors amistats.

«La pressió per fer una cosa que no vols pot vindre de moltes maneres, i crec que ara podria vore-ho millor. A més, crec que tinc bons amics i amigues que m’ho dirien.»

«Realment, si tens més cor eres més líder, encara que et seguisca menys gent. Hi ha gent que sembla molt “alfa”, que en realitat no tracta bé als altres, i a la llarga en eixes persones confiem menys, realment.»

«Al final ens quedem amb les persones que ens fan sentir bé, amb els qui no ens pressionen. Jo ja no vull anar amb gent que m’obliga a fer el que no vull. I crec que, quan haja de triar nuvi, doncs serà una cosa pareguda.»

Així doncs, amb estos espais de diàleg basats en investigacions i articles d’impacte social, estem dotant el nostre alumnat de ferramentes per a previndre la violència de gènere, dotant d’atractiu les millors relacions.

Imatge generada amb IA en Gemini
+ posts

Mestra d'infantil i primària