No fa molt que les classes van acabar, els i les mestres vam tancar el curs i ja estem preparant el pròxim. Encara tenim molt present tot el que va passar al curs.
Un dia, a la tertúlia literària dialògica de Romeu i Julieta, va sorgir una paraula que semblà revolucionar a la classe de cinqué: “hormones”. Tot seguit vingueren preguntes, rumors, inquietuds… I, com que ens desviàrem del tema, vam decidir tornar a Shakespeare però tancar el curs amb una tertúlia científica que ens donara un poc d’informació i resolguera els enigmes que acabaven d’eixir. Com ja comentàrem en l’anterior article, a la web de la revista Frontiers podem trobar una font fiable, elaborada amb i per a jóvens. Així doncs, triàrem l’article Pubertat: el teu cervell sota les hormones.
«Nosaltres estem en la infància, però a poc a poc anem a entrar en l’adolescència. Jo sí sabia que el cos aniria canviant un poc, però no sabia que el cervell també.»
Aquesta fou la primera aportació, i va respondre una altra companya:
«Tal vegada això va provocant els canvis de gustos i interessos que es van tenint segons creixes.»
Una altra persona va afegir:
«El cap no creix i el cervell tampoc, el que canvia són les connexions, les interaccions entre neurones, i això fa que funcione diferent.»
A més a més, en els nostres diàlegs i rellegint l’article, arribem a la conclusió:
«Les connexions s’enforteixen, el cervell pot anar més ràpid, i per tant hem d’aprofitar i traure el millor partit»
Els més atrevits, fins i tot, proposen:
«…desmuntar la frase que sempre es diu de “edat del pavo”, anem a ser top top!»
Pel que fa a les hormones, hem descobert que en tenim moltes, durant tota la vida, i que tenen funcions crucials no sols en l’adolescència. Les hormones que controlaran els canvis físics que anirem veient des de la preadolescència actuen en moments diferents en cadascú, però sempre de manera temporal.
«La pell grassa, l’acne, el creixement ràpid, quedar-se menut, el vell, la regla… tot això em feia un poc de por fins que he llegit ací que s’acaba en un parell d’anys, i que serà normal que cadascú estiga més o menys desenvolupat.»
Aquest comentari fou reiterat i compartit per la gran majoria de la classe, però fou un altre company qui donà una bona solució:
«Si seguim parlant d’aquests temes, buscant la resposta científica i natural, i si ens ajudem entre amics i amigues serà molt més fàcil, segur.»
«També aprofitem i parlem en casa. Jo he llegit amb la meua cosina major i ha sigut la tertúlia que més m’ha agradat.»
De la mà de la ciència i amb molta amistat arribàrem a la conclusió que la preadolescència serà molt més fàcil:
«El nostre cervell estarà en el seu “prime” i hem d’aprofitar i saber utilitzar-lo bé, per a estudiar, per a triar el que fem i el que no, per triar amistats… sempre parant a pensar.»
Així hem enfrontat l’estiu amb ganes i amb el passaport cap a sisé preparat!
Imatge generada amb IA en ChatGPT
Mestra d'infantil i primària