Magdalena de Santiago va nàixer a Conca, en 1876. En paraules de Consuelo Flecha, era:
«intel·ligent i intuïtiva, forta i sensible, afectuosa i exigent: els qui la van conéixer destaquen la serietat del procés d’aprenentatge que proposava i la qualitat humana en la seua manera d’orientar-ho. Avorria la rutina i el memorisme; enfront dels alumnes, sempre tenia un estímul interessant i grat».
Va ser professora d’Història Universal i d’Espanya, així com de Teoria i Història de les belles arts i de Metodologia de la Història. A partir de 1911 es va dedicar preferentment a esta última assignatura. El seu interés científic se centrava en les innovacions del concepte i la metodologia de la Història. Coneixia tant la bibliografia espanyola com la més rellevant publicada a l’estranger. Els viatges li van oferir l’oportunitat d’observar directament el que es feia en altres països i d’incorporar-ho, en tornar, a la seua pròpia pràctica docent.
A més, era escriptora, tant de novel·les com de llibres de text. Li preocupava que a les escoles s’utilitzaren manuals «plens de dades abstractes que no motiven, com els relats fantàstics que introduïxen als xiquets en mons irreals», segons paraules de Magdalena de Santiago.
En el seu quefer docent alternava les lliçons teòriques amb eixides setmanals a museus i a altres institucions, i organitzava excursions a ciutats de l’entorn.
Segons paraules de les seues alumnes:
«ensenyava dirigint, despertant suggeriments, fent experimentar sobre coses i fets de la vida diària… Lliçons sàviament complementades amb quaderns de classe plens de gràfics, llibres d’estudi i de lectura, excursions al camp, visites a fàbriques…»
Aconseguia així un aprenentatge creatiu, crític, pròxim a la vida i en el qual cada alumna se sentia implicada.
Va alternar la docència amb activitats socials i culturals: sent molt jove, es va dedicar a la labor publicista i, encara quasi adolescent, va publicar contes, articles en periòdics i revistes locals.
Es va relacionar amb altres dones que lluitaven per la seua autonomia i per tindre entitat pròpia en els mitjans culturals i professionals. Això es reflectix en la seua novel·la Emprendamos nueva vida (1905), on la protagonista encarna eixos sentiments i aspiracions. La seua intenció era animar a les joves a seguir eixe camí.
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 22 de març de 2025
Imatge generada amb IA en Copilot
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària