Isabel Agüera va nàixer en Vila del Riu, Córdoba, en 1938. Va viure amb la mateixa passió l’ensenyança i la literatura. A esta mestra li commovien els alumnes “marginals”, els pobres, els rars o els mancats d’afecte. El seu lema va ser sempre traure el millor, l’específic de cada ésser humà sense discriminar a ningú.
Va fer de la lectura i el llenguatge la pedra central dels continguts; així va elevar i va potenciar les capacitats de l’alumnat. Els ensenyava a recrear el món, de la mateixa manera que feia ella com a escriptora, amb diaris, llibres-àlbum, escenificacions, invents…
Estava disposada a ensenyar tant com a aprendre, deia que no hi havia saviesa gran ni xicoteta i que era de la gent senzilla de qui més podia aprendre’s cada dia.
Va fer el seu treball de mestra amb il·lusió, li donava molta importància a posar i posar-se en relació, comptar amb la diferència específica i indefugible de cada persona; indagar en cada cas, anar més endins per a descobrir les causes d’una inadaptació, oferir oportunitats. Posava el seu talent i els seus valors d’escriptora al servici de l’escola.
La seua labor sempre ha transcendit l’escola: associacions, parròquies, famílies, xarrades, era present en la comunitat. Ha continuat present en els canvis familiars de la societat, la immigració, la multiculturalitat, els jubilats, les persones majors.
Ha sigut reconeguda amb un carrer al seu poble natal; el premi “Meridiam”, de l’Institut Andalús de la Dona; el “Joaquín Guichot” de Coeducació de la Junta d’Andalusia; i el premi de Quaderns de Santillana.
Imatge: Chat GPT
Este article va ser publicat el 22 de juny de 2025 en Diari Feminista
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària