Com tracten a les persones en situacions precàries els qui aconseguixen places fixes en les nostres universitats? Cada cas individual és diferent, tota classificació és una simplificació com també ho és un mapa i, no obstant això, mapes i classificacions ajuden a orientar-se en la realitat. En una primera aproximació podem distingir tres modalitats.
La primera és la de persones agraïdes i solidàries. Agraïxen sempre les ajudes que van rebre d’altres persones per a aconseguir arribar on ara estan. Se solidaritzen amb els qui encara estan per davall ajudant-les a tindre el mateix que ara gaudixen elles. Eixa col·laboració solidària genera major producció científica i impacte social en la millora de la societat, potenciant així també els currículums i promocions de totes les persones, les que ja tenen plaça fixa i les que encara estan en situacions precàries.
Una segona modalitat és la de persones agraïdes i col·laboradores. Sempre agraïxen les ajudes que van rebre d’altres persones per a aconseguir estar on ara estan. En tindre estabilitat laboral ja per sempre, decidixen lliurement deixar de treballar tant com feien abans i no donen als qui venen per davall una ajuda similar a les que elles van rebre, però col·laboren en el que poden i volen, per exemple parlant sempre bé de les persones que ajuden més que elles. Accepten que no poden explotar-les i, en treballar menys, disminuïxen la seua producció científica i currículum.
La tercera modalitat és la de persones insolidàries i desagraïdes. En tindre plaça fixa, decidixen deixar de treballar tant com abans, però volen tindre noves promocions, millors projectes i més producció científica. Com quadren el cercle de tindre més treballant menys? Doncs és tan senzill saber-ho com “2 i 2 són 4”: només queda aprofitar-se del treball de les altres. Eixa dinàmica, amb freqüència, porta a xafar a les que tenen per davall i no sols no ser agraïdes amb les persones que les van ajudar, sinó atacar-les obsessivament.
D’eixa forma, les persones desagraïdes i insolidàries cada vegada s’assemblen més a les restes de poders feudals que encara queden en les nostres universitats, però que ja estan en clar declivi. Són les persones agraïdes i solidàries els qui cada vegada més reben el reconeixement científic i social, a més d’així tindre millor salut, millors amistats i més felicitat.
[Imatge: Freepik]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.