Conéixer la història de l’educació permet descobrir persones i projectes d’escola tan interessants i transformadors com l’escola creada per Francesc Ferrer i Guàrdia.
A cavall entre el segle XIX i el segle XX l’educació va comptar amb nombrosos plantejaments de transformació que pretenien la millora social i educativa de la població fonamentant-se en els valors de justícia, llibertat i igualtat per a totes les persones.
És el cas del pedagog català, nascut a Alella (Maresme, Barcelona) en 1859, just dos anys després de la promulgació de la important llei d’educació de 1857, la llei Moyano, que va suposar un impuls dels principis educatius d’universalitat de l’educació per a totes les persones. Esta llei va beure dels ideals que van portar a l’aprovació de la Constitució de Cadis de 1812, posteriorment derogada, que pretenia estendre la justícia social i la llibertat com a elements fonamentals de les naixents democràcies europees.
En este ambient polític i ideològic, Ferrer i Guàrdia va viure l’agitació social de la Primera República de 1873, en la qual s’havien depositat moltes esperances per a l’avanç del país cap a la democratització. Durant el període històric següent, la Restauració (1874-1931), amb el retorn de la monarquia es va donar un retrocés en les llibertats polítiques i socials.
La seua inquietud autodidacta li va portar a aprofundir en lectures prohibides i, més tard, la seua posició política el va obligar a exiliar-se a França, on va entrar en contacte amb diverses persones del moviment llibertari, especialment amb Ruiz de Zorrilla, amb qui va crear una forta amistat i amb qui va desenrotllar un profund pensament crític sobre l’educació i les seues possibilitats de transformació social. Altres pensadors de l’època amb els quals va coincidir també van influenciar la seua perspectiva i van aportar ideals que va incorporar a la seua pràctica.
Després de la seua tornada a Barcelona, Francesc va posar en marxa l’Escola Moderna, gràcies a una herència rebuda d’una alumna francesa de l’època en què impartia classes d’espanyol. Amb eixos diners va crear un model d’escola basada en valors d’igualtat i coeducació, amb alumnat de tots dos sexes; interclassista, en busca d’heterogeneïtat social que afavoriria en la convivència i l’aprenentatge, aprofitant la diversitat social; transformadora, amb perspectives de promoure millores socials per a totes les persones; i pública, per la seua concepció d’obertura a la societat, amb espais de conversa, formació i debat sobre temes vinculats a la ciència, fent especial èmfasi en els temes sanitaris i d’higiene, pels problemes de malalties i de salut que existien en aquella època, per la qual cosa es basava en els postulats científics del moment.
En 1906 l’Escola Moderna va ser clausurada, després de l’atemptat a Alfons XIII, pel qual Francesc va ser detingut i absolt un any més tard, perquè es va demostrar que no havia tingut participació. No obstant això, no va poder tornar a obrir l’escola per les barreres i dificultats imposades per l’administració.
Arran dels fets de la Setmana Tràgica, que van mobilitzar a part de la població de Barcelona i voltants l’estiu de 1906, en protesta pel decret d’allistament de pares de famílies obreres i pobres per a anar a la guerra contra el Marroc, i que van generar situacions de violència, Ferrer i Guàrdia va ser acusat de ser responsable d’estos fets, encara que era manifesta la seua innocència. Un tribunal de guerra el va condemnar a mort, per una acusació interessada de membres d’un partit radical proper als ideals d’eixe tribunal. Va ser executat al Castell de Montjuïc en 1909, provocant un gran moviment de repulsa internacional que va derivar en la dimissió del president Antonio Maura.
El seu model d’educació va ser adoptat en diferents llocs de la geografia espanyola i europea i va suposar una font d’inspiració basada en la teoria i la pràctica per a altres pedagogs i mestres posteriors, com Freinet, Freire… així com per al moviment de renovació pedagògica de finals del segle XX i de creació de projectes educatius amb ideals de justícia i transformació, igualtat i millora social com les comunitats d’aprenentatge.
