Abans del 2004, un grup de professorat universitari es va oferir a col·laborar amb Comunitats d’Aprenentatge (CdA) fent formacions i investigacions. Durant un temps ho van fer seguint les bases científiques que asseguraven la millora de resultats (i que havien sigut creades, com tothom sap, per Rosa Valls, Marta Soler, Lídia Puigvert, Jesús Gómez i Ramón Flecha, fruit de les seues investigacions en les millors universitats del món, però sense perdre el contacte amb aquells primers centres que van començar a transformar-se en CdA). En les formacions, aquell nou grup sempre va tindre una creixent tendència a donar imatge com si ells també hagueren participat de la creació d’eixes bases científiques del projecte, encara que les deformaven un poc per a agradar més a l’audiència. Així donaven la idea que hi havia persones rígides, com les creadores del projecte, i altres més obertes i flexibles, com elles. Però el professorat més intel·ligent no queia en eixe parany i sabia diferenciar entre els qui eren persones de ciència, motivades pel dret real a l’educació de tot l’alumnat, i aquells amb altres motivacinos, com el seu propi benefici i ego personal.
Quan, en eixe any, es va intensificar la primera campanya difamatòria, dissenyada i dirigida per qui havia abusat d’una menor, algunes administracions i fins i tot escoles evitaven encarregar formacions als qui ho feien millor, perquè no els esguitaren les calúmnies. Aquell grup va vore una extraordinària oportunitat de negoci en això. Es van unir a difondre eixes calúmnies i van començar a presentar-se com la solució ideal per a fer les formacions, de forma molt semblant a l’actual. El miratge de l’ascens els va portar a creure que en un futur pròxim serien la referència de les formacions de Comunitats d’Aprenentatge i que tindrien a l’alumnat de les escoles com a matèria primera de les seues investigacions, quan en realitat no sabien com tindre un impacte real en resultats i en convivència.
Els qui no coneixen la història s’autocondemnen a repetir-la. Ara també hi ha persones que s’equivoquen amb el mateix tipus de miratge de l’ascens. També col·laboren en les calúmnies de la campanya que dirigix el mateix abusador de la menor de 2004. També pretenen encarregar-se de les formacions substituint als qui les fan millor. I també pretenen fer investigacions amb escales validades i altres enfocaments que desbaraten els resultats que tant de treball ha portat aconseguir al professorat que treballa dia a dia a l’aula, a les famílies i a l’alumnat. El seu futur pròxim no és el que creuen sinó el d’aquell altre grup, de qui ningú ja se’n recorda. Però durant un curt temps faran molt de mal a tothom, perjudicant també el dret a l’educació de xiquetes i xiquets.
Igual que aleshores, les millors persones i escoles no entraran en eixe joc. Exigiran als qui formen i investiguen la mateixa conseqüència, els mateixos valors en els quals estan tractant d’educar: solidaritat, igualtat de diferències, transformació, etc. Triaran als qui també, en el seu propi àmbit, formen part activa dels clubs de valentes i valents violència zero i es posicionen sempre contra tota mena de violència, i no als qui calumnien a les víctimes i als qui les defenen. El futur serà encara molt millor que la situació actual.
[Imatge de congerdesign en Pixabay]
Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi