Marie Meurdrac, química que volia que totes les persones tingueren accés al coneixement
Esta química va nàixer a París en 1610. Destaca, sobretot, per ser l’autora d’una de les primeres obres escrites sobre temes relacionats amb la química i la farmàcia per una dona i per a les dones.
Química caritativa i fàcil per a la dona, que així es titula l’obra esmentada, és el primer llibre, dirigit expressament a les dones. En l’obra manifesta idees i pensaments que confrontaven amb la mentalitat de l’època: pensava que la ment no té sexe, i que si les dones es cultivaren tant com els hòmens, i s’emprara tant de temps i mitjans en instruir-les, podien igualar-los. L’obra està dividida en sis parts. Les cinc primeres seguixen el patró dels llibres de text de l’època, l’objectiu principal de la qual era preparar medicines. Marie Meurdrac explicava operacions químiques bàsiques i procediments per a obtindre medicines a partir d’una gran varietat de plantes, animals i minerals.
En la primera part parla sobre els principis de l’alquímia; en la segona, sobre l’elaboració de medicines i ungüents per a diferents malalties; en la tercera, sobre els animals; en la quarta, dels metalls, especialment el mercuri i l’antimoni; en la quinta oferix consells i mètodes per a augmentar la bellesa (encara hui dia es continuen usant alguns); i en la sexta, símbols, aparells i mètodes per a fabricar productes químics. En esta última part no sols esclaria com preparar maquillatges o tints per als cabells, també advertia dels perills de moltes substàncies emprades fins llavors en cosmètica.
És interessant el que explica, a mode d’introducció, sobre els seus dubtes respecte a la publicació, ja que sabia que no era fàcil que la societat acceptara que una dona ensenyara, que mostrara eixe saber: tenia por de les crítiques. En el llibre expressa una idea molt important: el coneixement havia de ser de lliure accés per a totes les persones. D’esta manera, perseguia trencar l’aïllament en què es trobaven les dones.
Els experiments i preparacions descrites en el seu tractat podien reproduir-se usant un material rudimentari, però Marie Meurdrac recomanava a les seues lectores encarregar les preparacions o acudir a cursos pràctics en el seu laboratori. Unia en els seus principis moltes tradicions d’altres regions del món: filosofies gregues i egípcies, astrologia, càbala, màgia i influències orientals. Un dels seus objectius era la tècnica de portar metalls comuns com el coure o el plom a l’estat més pur: l’or.
La seua obra és tan important que, en 1999, es va realitzar a França una edició d’este llibre.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 10 d’agost de 2019]
[Imatge generada amb IA en Copilot]
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària