… serviria per a crear una millor ciència»
Madame de Châtelet va ser la figura femenina més important en la física durant l’època de la Il·lustració a França.
Va tindre la sort de tindre un pare que no va fer distincions en el moment d’educar als seus fills, de manera que Gabrielle Émilie, a la qual ens referirem com Madame de Châtelet, va rebre la mateixa educació que els seus germans hòmens. Això, unit a la seua gran intel·ligència, va fer que destacara en la seua època. Tenia grans capacitats. Als deu anys ja havia llegit a Ciceró i estudiat matemàtiques i metafísica; als dotze parlava anglés, italià, espanyol i alemany, i traduïa textos del llatí i del grec.
Amb el seu estudi de Descartes, va comprendre les relacions entre metafísica i ciència, així que una constant en la seua vida va ser l’exigència d’un pensament clar i metòdic, dominat per la raó.
Una de les seues obres principals va ser la traducció al francés dels Principis de la matemàtica, de Newton, traducció que s’ha utilitzat durant molt de temps. Segons la investigadora i historiadora Gisela Mateos, gràcies a esta traducció el nombre de lectors va augmentar i les teories de Newton es van propagar de manera notable. En traduir l’obra de Newton, va incloure els seus propis comentaris i va agregar la noció de la conservació de l’energia en el seu manuscrit. Gràcies a este treball es va poder llegir a França durant dos segles, la qual cosa va fer avançar la ciència.
Va escriure Les institucions de la física, obra en tres volums, que conté un dels capítols més interessants sobre càlcul infinitesimal.
Va participar activament en els esdeveniments científics de la seua època. En els seus salons, a més de discutir de teatre, literatura, música, filosofia, es debatia sobre els esdeveniments científics del moment.
Demanava al seu llibrer les novetats d’Anglaterra i Holanda. Va estudiar les publicacions dels acadèmics per a poder avaluar-les, i es va adonar que estaven plenes de prejuís.
Madame de Châtelet va realitzar una forta crítica sobre els prejuís que hi havia en l’època sobre la “poca intel·ligència de les dones”. Deia que una educació igualitària aconseguiria incrementar la producció científica mundial i millorar la seua competitivitat.
[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 23 de febrer de 2019]
[Imatge creada amb IA en Gemini]
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària