Trencant barreres – Katalin Karikó
La història de Katalin Karikó pot tindre tantes lectures com persones lectores; però, sens dubte, una història com la seua no deixarà indiferent a cap d’elles. La seua vida podria encaixar amb la d’una “kutató”, tal com diria el seu pare, o la d’una lluitadora incansable, de voluntat indestructible, que va decidir no renunciar a res (ni a formar una família i cuidar-la, ni a les amistats…) per a salvar milions de vides, possiblement la d’alguna persona pròxima a qualsevol de nosaltres. Termes com ARN missatger, axons, citocines, toll, RNasa, pseudouridina… semblen ser aliens a les nostres vides, però gràcies a persones com Katalin Karkó (i moltes altres), capaces de donar-los sentit, podem continuar abraçant, besant, conversant o gaudint de molts dels nostres sers estimats.
Quines històries podem contar al nostre alumnat en tornar de vacances? Potser decidim parlar-los de persones que són capaces de canviar el món, de fer que la vida tinga sentit, de persones tenaces, amb una gran determinació, amables, bondadoses però fermes i decidides. Persones reals que puguen convertir-se en referents i un exemple cap al qual poder dirigir somnis dels xiquets i les xiquetes que decidiran el futur. També hi haurà qui trie no fer-ho, però no serà possible després de llegir Rompiendo barreras, perquè és una història que mostra com l’educació pot transformar vides, i això és una cosa que no hem de prendre a la lleugera.
Esta bioquímica hongaresa va ser capaç de superar barreres de tota mena (algunes, dignes d’una trama d’espionatge) i va viure una cosa que també van viure moltes i molts d’eixos gegants sobre els muscles dels quals viatja la ciència. Dir la veritat o decidir que «la meua estrela Polar era la ciència en si» és un verdader acte revolucionari que, en no poques ocasions, porta conseqüències que pretenen enfosquir, mitjançant difamacions, un treball excepcional. Però, tal com explica magistralment en el llibre, sempre hi ha algú que creu en ella i les bones relacions que va teixint aconseguixen obrir oportunitats quan tot sembla estar perdut. La ciència avança i la veritat sempre ix a la llum per a enlluernar a tots aquells i aquelles que alguna vegada van pretendre ocultar-la.
Moltes vegades s’aboquen opinions o idees des del més absolut desconeixement i esta lectura també pot ser una oportunitat per a meravellar-se amb la capacitat humana, entendre que els verdaders científics estan ací per a millorar el món i les nostres vides, amb una capacitat de treball admirable. La pandèmia del COVID-19 va ser un període de temps que va portar dolor, però persones com Katalin Karikó no es van quedar quietes lamentant-se; van desplegar qualitats com la valentia, decisió, precisió, esforç, experiència, amistat, humilitat, col·laboració i més, perquè hui milers de persones desconegudes seguisquen amb les seues vides.
Esta és, sens dubte, una d’eixes històries de vida que conjumina moltes de les qualitats que ens agradaria vore al nostre voltant, en les persones que ens envolten, en el nostre alumnat… I el fet que siga una dona també la convertix en un exemple propi del moviment feminista. Hi ha en el llibre una idea que deixa bastant clara i que toca a la teua porta, si et dediques al món de l’educació:
«Professors, vaig dir, esteu sembrant llavors.»
Plantem les millors llavors, deixem que en les ments del nostre alumnat es puguen passejar els millors referents, perquè puguen abonar els somnis que modelaran les seues vides.
⇒Més lectures que milloren el món de l’educació
Mestre d'educació infantil i primària