Esta pensadora va nàixer a Ciutat de Mèxic, el 25 de maig de 1925. És una de les escriptores més lúcides, profundes i influents del segle XX a Amèrica Llatina. La seua obra va abastar la poesia, la novel·la, el conte, l’assaig i la dramatúrgia, convertint-la en una pensadora clau que va saber retratar com ningú les tensions socials, la discriminació cap als pobles indígenes i la condició de la dona.
Encara que va nàixer a la Ciutat de Mèxic, Castellanos va créixer en Comitán, Chiapas, un entorn rural i profundament conservador que va marcar per a tota la vida la seua sensibilitat literària. Viure en una societat agrària dividida per marcades diferències racials i de classe li va permetre observar de prop la marginació de les comunitats indígenes tzeltales i tojolabales.
La pèrdua del seu germà menor i dels seus pares en la seua joventut la va sumir en una etapa d’orfandat i reflexió profunda, temes que va canalitzar a través de l’escriptura. Més tard, va tornar a la capital mexicana per a estudiar la llicenciatura i el mestratge en Filosofia en la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), formació que va dotar a la seua obra d’un fort rigor analític i existencial.
La producció literària de Rosario Castellanos sol dividir-se en diversos eixos temàtics fonamentals:
El denominat cicle de Chiapas, en el qual la seua narrativa indaga en l’opressió i el xoc cultural en el sud de Mèxic. La seua novel·la debut, Balún Canán (1957), i la magistral Oficio de tinieblas (1962) —per la qual va rebre el Premi Sor Juana Inés de la Creu— exploren amb cruesa i empatia la cosmovisió indígena i la violència exercida pels terratinents.
Un altre eix és l’anomenat la poesia com a revelació. Com a poeta, va deixar llibres imprescindibles reunits sota el títol antològic Poesia no eres tu (1972). La seua poesia transita des del dolor i la soledat fins a la busca d’una identitat pròpia i la comunicació amb els altres.
I l’altre eix important, el pensament feminista, va ser una de les pioneres del feminisme a Mèxic. En assajos com a Mujer que sabe latín… (1973), va analitzar amb ironia i agudesa els estereotips de gènere, el rol assignat socialment a les dones i la urgència de la seua emancipació intel·lectual i personal.
A més de la seua labor com a acadèmica, docent i promotora cultural, Rosario Castellanos va treballar en la diplomàcia. En 1971 va ser nomenada ambaixadora de Mèxic a Israel pel president Luis Echeverría, càrrec que va exercir amb gran compromís mentres exercia com a docent en la Universitat Hebrea de Jerusalem.
El seu llegat continua més viu que mai. Hui dia, Rosario Castellanos és recordada no sols com una clàssica de les lletres hispanoamericanes, sinó com una veu valenta que va ensenyar a qüestionar el poder, la injustícia i els màrgens del femení.
Este article va ser publicat el 14 de novembre de 2026 en DF Diario Feminista
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària


