En la societat dialògica en la qual vivim, la ciutadania no pot entendre que la ciència siga “un camp en el qual els seus representants substituïxen la veritat per les seues respectives ideologies, interessos o situacions individuals” (Flecha). En este sentit, la figura de Rafael Altamira no sols està d’actualitat, sinó que està molt vigent. Com els grans referents de la seua època (com per exemple Jane Addams enfront dels anomenats pares de la sociologia Émile Durkheim i Max Weber), Altamira sempre es va posicionar del costat de la pau; en tots els moments claus que va viure (el desastre del 98, la Primera i Segona Guerres Mundials, el període d’entreguerres, inclosa la guerra civil espanyola…), va mostrar un posicionament molt clar per la pau, la legalitat i els més desfavorits, i sempre buscant el bé comú a través de l’educació, la cultura i el diàleg. No debades, va ser un dels fundadors del Tribunal de Justícia Internacional de la Haia, del qual va formar part durant més de 30 anys, i per eixa labor i pels llaços generats amb tota Hispanoamèrica gràcies a les seues xarrades i tallers va ser proposat per al premi Nobel de la Pau en dos ocasions.
Rafael Altamira està d’actualitat pel fet que en els últims dies han sigut tornades les seues restes i les de la seua esposa de Mèxic al seu poble de la infància, El Campello, a Alacant. Però sobretot està molt vigent encara, i no sols pel que va representar per a la reforma educativa de tot un país, sinó per actuacions que hui, inspirades en algunes de les seues iniciatives de fa més d’un segle, es troben entre les millors evidències d’impacte social en educació. Precisament en eixe àmbit, l’educatiu, és on Altamira més es va desviure per millorar la vida dels seus conciutadans a Astúries a través de la pionera i celebrada Extensió Universitària a Oviedo, i la vida de tot un país com a figura clau en la Institució Lliure d’Ensenyança i com a director de la Direcció General de Primera Ensenyança.
No poques vegades, Ramón Flecha, creador de les tertúlies dialògiques en els 80 en la Verneda Sant Martí i màxim referent internacional de l’aprenentatge dialògic i de les actuacions educatives d’èxit, ha assenyalat com en la seua busca –allà pels anys 70– de camins per a l’educació d’adults en entorns vulnerables havia trobat una separata de Rafael Altamira on donava compte d’una experiència dirigida a l’alfabetització dels obrers i la divulgació entre ells de la més alta cultura. En eixa separata de 1904, “Lectures per a obrers”, que Flecha assenyala com a font d’inspiració per a les tertúlies literàries dialògiques que posaria en pràctica per primera vegada en el barri de la Verneda, Altamira parlava de diferents activitats per a formar a la classe treballadora asturiana que no tenia accés a una mínima instrucció. A través dels “grups de lectures”, Altamira va portar als obrers asturians les millors obres de la literatura espanyola (Calderón, Cervantes, Lope de Vega) a través d’una activitat que ell mateix testifica que era la que els obrers rebien «amb major interés… les lectures d’obres mestres, científiques i literàries… […] Hem observat que les més altes obres literàries han sigut compreses en allò fonamental; i és que no existix cap esperit tancat totalment a la veritat i a la bellesa; només hi ha diferents maneres d’interpretar-les.»
Rafael Altamira continua vigent per ser capaç d’anar a muscles de gegants per a la millora social (de Jovellanos, per exemple) i de convertir-se en un d’aquells gegants desinteressats que van oferir els seus muscles per a eixa millora social del seu temps i dels temps futurs. Tota la ciència camina i progressa “a muscles de gegants” per a millorar la vida de la gent, també en ciències socials, també en educació. I encara que l’obra monumental de regeneració que Altamira va voler dur a terme a la fi del segle XIX i principis del XX no va poder forjar-se per la il·legalitat d’un colp d’estat sagnant, per la violència i la falta de diàleg, les seues idees seguixen d’actualitat, sí, però també vigents i generant millores en cada vegada més comunitats educatives a tot el món a través de la millor evidència d’impacte social, de les tertúlies dialògiques que van tindre un primer somni de transformació en eixe “grup de lectures” per a tots i totes, del màxim nivell i en diàleg no excloent amb totes les persones.
Professor de secundària. Catedràtic de Llengua castellana i literatura. Membre fundador d'Asturies AEBE.