Mai deixarà d’emocionar i transformar vore com les actuacions educatives d’èxit (AEE) aconseguixen millorar la vida dels xiquets i xiquetes en l’àmbit cognitiu, en valors i en l’emocional. Per molt que la investigació ho haja constatat en múltiples ocasions en publicacions amb aval científic internacional i en contextos diversos, continua emocionant i transformant vore el que aconseguix en menys d’un mes en els xiquets i les xiquetes passar, per exemple, d’una atenció a la diversitat amb una perspectiva del dèficit a una atenció inclusiva amb altes expectatives a través de les AEE.
Sens dubte, l’atenció a la diversitat i especialment de l’alumnat amb NEE pot requerir una intervenció d’especialista i, a vegades, de manera individualitzada. En realitat, és una atenció que tots i totes en algun moment necessitem; així, veiem com l’alumnat més avantatjat també necessita de reforç (que sol traduir-se en hores d’acadèmia, en ajudes a casa quan existix eixa possibilitat, etc.), per a arribar als nivells que ell, ella o la seua família desitgen. Amb més raó, doncs, l’alumnat amb més dificultats necessita eixe reforç i eixe suport; no tindre’l, siga per falta de mitjans o dedicació de les persones que tenen al costat, és una injustícia i un dèficit (en este cas, sí) del sistema educatiu en el qual està immers el xiquet, cosa que no hauríem de deixar passar ni deixar de suplir. Amb tot, fer-ho en l’horari lectiu, dins o fora de classe i amb una perspectiva del dèficit i en situacions d’estigmatització, si ho pensem bé, suposa una vulneració dels drets del xiquet tan gran com no oferir-li l’ajuda que necessita i de la manera en què la millor evidència d’impacte social ha demostrat que genera majors beneficis en l’alumne o alumna, en la seua família i en els seus companys de classe.
Emociona i transforma vore com es passa dels efectes paralitzants (per eixe suport individualitzat i estigmatitzador dins o fora de classe) a la participació voluntària generada amb les tertúlies dialògiques i els grups interactius; com es passa de la por de parlar en classe, i el pànic a llegir en públic, a la intervenció espontània en un grup interactiu i a la lectura en veu alta de mitja pàgina d’una obra com Romeu i Julieta que es desitja compartir per a comentar en una tertúlia dialògica.
Els entorns segurs de les AEE, la participació de les famílies (la pròpia i altres) com a voluntaris a la biblioteca tutoritzada, en els grups interactius i en les tertúlies dialògiques, generen confiança, altes expectatives en tots i totes, entorns en els quals l’alumnat se sent fora de perill i segur, la qual cosa fomenta la seua participació voluntària i, amb això, com ens mostra l’evidència, la major comprensió i el major desenrotllament cognitiu.
Per a garantir els drets humans 26 i 27, referits a l’educació i la ciència, compaginar els suports especialitzats inclusius amb l’atenció individualitzada en l’horari extensiu és una necessitat i una obligació que els centres i docents hauríem de demanar a l’administració i que hauríem de suplir mentres no estiga assegurada.
[Imatge: foto de Yan Krukau]
Professor de secundària. Catedràtic de Llengua castellana i literatura. Membre fundador d'Asturies AEBE.