Susana Gómez y Esther Roca
Ja va ocórrer, així ho arreplega la literatura científica d’impacte social, durant la pandèmia de la COVID-19 que la xarxa d’escoles CdA “va obrir les portes” a l’esperança i la profunda solidaritat que diàriament practiquen, teixint xarxes de comunicació i col·laboració entre les seues comunitats, no sols reduint els mals que es donaren en molts altres contextos sinó creant nous impactes que encara hui romanen i es mantenen. Quan es treballa dia a dia des de la solidaritat i la cura, el sentiment no cal pensar-lo, ix… i ix ràpid, quan més es necessita.
I així ha passat en aquesta ocasió amb la crisi provocada per la DANA que sobrevingué a la ciutat de València i les comarques del voltant el passat dimarts. Al mateix temps que ocorria i després del desastre s’han mobilitzat per les diferents xarxes, contactes, associacions educatives, per la cerca i localització de tot el seu alumnat i famílies, procurar que estiguen bé i tractar d’ajudar-les amb les seues necessitats més immediates. Alguna ja ha aconseguit un mapeig complet de la seua comunitat educativa, preparant ja la acollida i acompanyament futurs. Altres, en les zones més catastròfiques, es desviuen per contactar amb totes i cadascuna d’elles. Escoles actuant com a centres receptors i distribuidors d’aigua, menjar, roba, mantes, etc.; persones de la comunitat que han acollit i estan ajudant activament altres la casa de les quals ha sigut destrossada; professorat que manté en aquests moments el seu posicionament actiu contra les faules que tant perjudiquen les nostres vides i que són aliment de les flames en aquest tipus de situacions.
Professorat, persones investigadores, familiars i altres agents educatius van dialogant i cocreant ja conjuntament, prenent de referència la literatura científica internacional, per a omplir d’esperança, amistat i amor les mirades de l’infantesa més perjudicada per la tragèdia. Es preparen per a reduir l’impacte d’una DANA que ha destruit, però que, des de la solidaritat, el compromís, la investigació i altres moviments educatius, podem contribuir a reduir amb profunda solidaritat. Ja ho estem fent.
Profund el sentit i l’agraïment cap a la labor que en aquests moments es troben desenvolupant aquestes comunitats i el desig que inspire a moltes altres a seguir actuant de la mateixa manera en allò que ha de venir.
En alguna localitat s’alça intacta com un dels seus edificis principals l’escola; i aquestes obrin les seues portes dibuixant esperança de forma molt especial per un dels nostres més bells tresors, la nostra infància.
