Un dels majors desafiaments com a educadores i educadors és oferir al nostre alumnat enfocaments efectius d’ensenyament que li permeten potenciar i maximitzar el seu aprenentatge. Este repte és encara major per a l’alumnat que presenta algun tipus de necessitat específica de suport educatiu (NEAE), ja que requerixen una resposta addicional segons el seu perfil de dèficits i potencialitats. Una de les ferramentes essencials per a este objectiu i per a assegurar-nos un ensenyament de qualitat és incloure en la presa de decisions educatives el que ens diu l’evidència científica.
Si bé és fonamental incloure els resultats de la investigació en la pràctica docent diària, en el cas de l’alumnat amb NEAE es torna una prioritat encara major; entre altres raons, perquè estos xiquets i xiquetes reben molt poques hores de tractament específic i, per això, hem d’aprofitar i afinar al màxim la resposta educativa. No obstant això, és habitual la implementació d’enfocaments educatius sense aval científic; un exemple d’esta situació podem trobar-lo en l’ús de les pràxies no verbals (com els exercicis de bufe) per a la millora de les dificultats de la parla i/o la comunicació. Existix multitud de literatura científica sobre aquest tema, des dels anys 90, que posa de manifest la ineficàcia d’estes pràctiques però, així i tot, es continuen utilitzant en l’actualitat.
I és que portar la ciència a l’aula no és un camí de fàcil recorregut. Un dels principals obstacles és la falta de formació en investigació de moltes i molts docents. Este fet dificulta la interpretació i l’aplicació de les evidències en la seua pràctica diària. El coneixement sobre investigació no sol estar inclòs en la formació inicial docent; a més, la comunitat docent té un accés reduït a estudis actualitzats o no sap com adaptar les evidències al seu context concret. Per això, és crucial fomentar el desenrotllament professional continu i dotar al professorat de ferramentes que li permeten accedir a les millors pràctiques, interpretar-les i saber com portar-les a la seua aula concreta.
En conclusió, incloure l’evidència en la nostra presa de decisions educatives és essencial per a garantir una resposta adequada a les necessitats que presenta qualsevol tipus d’alumne i, especialment, aquells que presenten algun perfil de dificultat. Aquells que estem immersos en el món de la investigació educativa tenim la responsabilitat de facilitar esta formació, de crear vincles, de construir ponts que permeten que la comunitat docent puga portar a la seua aula l’evidència científica.
[Imatge: Freepik]
Professora titular al Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Granada. Les seues línies d'investigació són les dificultats en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura; especialment, dislèxia i comprensió lectora. Actualment és Vicedegana d'Innovació, Investigació i Transferència a la Facultat de Ciències de l'Educació.